diumenge, 13 de juny de 2010

•Pròxima estació...

"Se prou bé que puges a Verdaguer, i és que jo des de Joanic que nosé com posar-m'hi i faig veure que, no t'he estat guardant seient i així molt discretament, a parto la maleta quan et veig passar, ho tinc tot mil·limetrar, vas i dius: està ocupat?.." Així comença "La merda se'ns menja" de "Els amics de les Arts" (aquí l'escoltareu).
Després de la sel·lectivitat i abans de començar a treballar cal que una descansi i es relaxi, després de tot aquell estrès patit, dia darrere dia, que un cop finalitzen penses: bé, tampoc era per tant. Però l'endemà tornes a posar-te nerviosa, sembla que tranquilitzar-se no vagi amb una mateixa. Així que Reus i l'Aleixar m'esperen!, com m'agrada trepitjar la meva terra, sentir la olor de les muntanyes, veure el campanar des de la terrassa de casa, sentir la meva gent al meu costat.