tag:blogger.com,1999:blog-62108866612172771462024-03-14T00:28:09.932-07:00Que et passa pel cap?Laia Espinosahttp://www.blogger.com/profile/16797099762722024641noreply@blogger.comBlogger17125tag:blogger.com,1999:blog-6210886661217277146.post-65465101395225706122016-01-19T17:18:00.000-08:002016-01-21T17:23:55.156-08:00Dècimes de segon.<div style="text-align: justify;">
Vaig començar negant quelcom que tothom veia evident, a evitar creuar una línia que creia perillosa.., per por a perdre't, per por a fer-te mal. Però passaven els dies i sense adonar-me'n m'estava enganxant a tu. Dia rere a dia, les ganes de saber de tu anaven en augment, l'esperança de que em despertessis amb un bon dia creixien. No entenia el per què; negava lo innegable.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Recordo aquella abraçada d'un divendres, a les tantes de la matinada, tu i jo, en un banc perduts per la ciutat. El fred em glaçava, jo entre els teus braços i amb la teva jaqueta, mig dormida però fent força per obrir el ulls, intentant que les nostres mirades es seguissin creuant. Just en aquell moment, vaig sentir que no necessitava res més, i això em va deixar molt pensativa. </div>
<div style="text-align: justify;">
Imagina'm l'endemà! Recordo que no podia deixar de pensar en tu, en les ganes que tenia de tornar enrere i repetir aquella nit. I quan em mirava al mirall i veia el meu somriure, només em preguntava: "Què t'està passant?". </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
M'ho repetia dia rere dia, intentava respondre'm jo mateixa, però no trobava la resposta. No volia veure la resposta. M'amagava en les complicacions i en els dubtes. Però si tenia clar, que no podia permetre'm perdre't. Vaig intentar no preguntar-m'ho més, i treure'm la idea d'un possible sentiment cap a tu. "Tot el que podríem ser, si no fóssim tu i jo", es repetia una i altra vegada dins meu. Em feia por. Però quan tornava a mirar-me al mirall.., el somriure i els ulls no paraven de brillar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I tu em vas demostrar ser més valent que jo, donant-me aquell primer petó, curt, intens i tendre; enmig d'aquella abraçada plena d'emocions descontrolades. I just en aquell moment, de sobte, el meu cos va entrar en un estat incontrolat de sensacions que no et sabria definir, i aquella barrera que jo intentava construir dia rere dia, va esmicolar-se en un tres i no res.<br />
<br />
Tot gràcies a un petó inesperat, al nostre primer petó. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Qui ho hagués dit? Significava un inici, el nostre inici. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Laia Espinosahttp://www.blogger.com/profile/16797099762722024641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6210886661217277146.post-28954863047448220602015-11-01T23:36:00.000-08:002018-09-01T02:43:47.492-07:00Si la lluna no brilla hui.. <div style="text-align: justify;">
Jugaven amb les paraules, jugaven amb les metàfores. "Ets un Sol" i "Tu la Lluna". Era una manera de mantenir viva la flama, era una manera de saber que estaven allà. És inevitable pensar-hi; cada dia surt el sol, cada dia surt la lluna, encara que sigui nova. Ara, a ella només li queda la tendresa d'aquell moment, d'un record proper, però res més, quelcom que amb el temps perdrà pes, eren paraules d'aquelles que se'n duu el vent. </div>
Laia Espinosahttp://www.blogger.com/profile/16797099762722024641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6210886661217277146.post-22619736231619175782014-12-10T17:36:00.000-08:002017-08-26T05:56:36.142-07:00Tu i jo, i les vistes al tibidabo. <div style="text-align: justify;">
Després de mirar-nos, una i una altra vegada, amb la timidesa recorrent pel nostre cos, vas decidir trencar el gel. L'inici s'esdevé per una subtil invitació, unes sensacions diferents i un somriure d'allò més... estúpid. No m'hagués pensat mai que tu em despertaries aquell sentiment d'incertesa i nerviosisme, aquell cuc a l'estòmac que t'empipa i fa aparèixer aquella brillantor als ulls tan característica d'una persona il·lusionada. </div>
<div style="text-align: justify;">
Però, tu i jo sabem molt bé que allò no va ser un camí de roses, sinó més una atracció d'aquelles amb moltes pujades i baixades, d'aquelles amb molts girs. Sense voler, inconscientment, vam començar un joc, un joc perillós, com el póker, aquell en el que finalment et toca arriscar-ho tot o conformar-te i abandonar sense intentar-ho, sense saber què hagués passat si haguessis tirat l'última moneda amb valentia i tirant-te al buit. En aquell precís instant vas decidir no jugar, i és aquí on els nostres camins es van començar a separar. Però això no va acabar aquí... Un cop separats, vas decidir llançar aquella última moneda que et quedava a la butxaca, però d'una manera més aviat covarda, amagat darrera d'un verb conjugat en passat i no d'un condicional... </div>
<div style="text-align: justify;">
Mai hagués pensat que aquell moment arribaria just quan les coses haguessin canviat tant, i va ser just en aquell instant en el que el cos se'm va quedar gelat, quan vaig ser conscient que ja era tard, massa tard, i que era l'hora de triar camins diferents. Cert és, que em queda dins la pregunta "què hagués passat si..", que em queden dins els bon moments ple de riures, i aquelles vistes al Tibidabo de nit que, tot i que no en vam ser conscients, ens van acomiadar.</div>
Laia Espinosahttp://www.blogger.com/profile/16797099762722024641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6210886661217277146.post-62060596145006108672014-09-01T05:33:00.002-07:002014-09-01T05:45:53.263-07:00Sóc feliç però...<div style="text-align: justify;">
Fa un segon, tenia mil paraules per escopir, però me n'he adonat, que cap frase tenia sentit. No paro de pensar en quina manera més (..) de tallar un fil de felicitat. Recordo quan em vas dir: "sóc molt feliç al teu costat", quan em miraves i somreies, quan em vas fer el primer petó, quan abraçats vam mirar les estrelles o.. quan ens vam adormir estirats sobre la gespa i gelant-nos de fred; però i què?, estàvem tu i jo, l'un al costat de l'altre, sentint el batec de cada cos. En algun moment determinat, la por m'hagués fet marxar per potes, però el que em transmeties, feia quedar-me quieta entre els teus braços, entre la teva olor. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I de tot se n'aprèn i jo, el que he après és que dues persones parlant s'entenen, que la sinceritat és la base de tota construcció de dos, i que hi ha moments que el cap i el cor ens diuen coses oposades, però que el cor, es mereix una mica més d'atenció. També.., ha deixar de ser racional en certs moments determinats, a gaudir d'aquell moment sense pensar què passarà demà o a no tirar la tovallola a la primera pedra que se'm posi a mig camí... però, sobretot, a que si les inseguretats se't posen al cap i no ets capaç de deixar que les coses flueixin ni que t'ajudin, no pots fer-hi res, és com donar-se cap contra una paret. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
M'ha agradat conèixer els teus defectes, però sobretot, les teves virtuts. És una llàstima que tu no les vegis, perquè són brutals, entre molts d'altres adjectius més que aquest. Sé que quan aprenguis a escoltar al teu cor, trobaràs moltes respostes a totes aquelles preguntes que ets fas, et relaxaràs i podràs gaudir de tots aquells moments de felicitat, sense cap però. Tens incoherències que amb el temps perfilaràs, i de les quals te n'adonaràs que venen a causa del no-control dels sentiments. Però, ens agradi o no, això és així. No he conegut mai ningú que els pogués controlar, sinó suposo que no hi haurien ni tantes decepcions ni tants mals de cap per "bogeries" amoroses. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les normes del joc eren ben senzilles, ser feliços, sincers, amics, amants, gaudir i recolzar-nos. Teníem masses plans que s'han quedat per fer, alguna sorpresa que d'altra no duta a terme encara, però masses coses per dir-nos i sentir que de moment es queden en això, paraules. Has pres una decisió per mi, no perquè no m'estimis sinó perquè no vols fer-me mal, però jo no sé quina me'n fa més, si no saber que hagués pogut passar o que no em deixis que t'ajudi, quan és el que m'agradaria fer. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És curiós no? Com pots pensar que trobaràs a faltar quelcom que ni tan sols ha passat?<br />
<br />
Saps que hi sóc, i només em fa por que res sigui massa tard. Quan el temps passa i els camins es separen, pot ser difícil tornar-los a ajuntar, massa. </div>
Laia Espinosahttp://www.blogger.com/profile/16797099762722024641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6210886661217277146.post-13303147352225726202014-07-03T02:27:00.000-07:002014-08-04T05:56:51.172-07:00De fil en fil <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;">
</div>
<br />
<br />
<div style="background-color: white; font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
De sobte, apareix i no saps ben bé ni com ni per què però et desmunta tots els esquemes. Ha aconseguit quelcom que potser ningú havia fet abans, o si més no, d'aquella manera tan especial i diferent. Diria que és una situació difícil de descriure, com tot allò relacionat amb els sentiments. Tantes paraules al cap però cap defineix exactament aquest moment. Comences a experimentar noves sensacions i sentiments, a deixar de ser racional, a aprendre a viure aquell instant com a únic i diferent, especial, i a construir un fil que uneix dues mans de punta a punta de la ciutat.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: arial, sans-serif;">Però, ja saps, no hi ha res perfecte en aquesta vida, i comencen a aparèixer els defectes, que s'assumeixen i s'accepten. Però, les coses es torcen, i una galleda d'aigua cau sobre teu. Lo especial deixa de ser-ho i el fil es tensa de tal manera que pot arribar a trencar-se. Es trenquen el cor i els sentiments, apareix una ferida amagada per un somriure; difícil</span></span><span style="background-color: white; font-family: arial, sans-serif;"> però necessari. El fil es tensa molt, moltíssim, fins al punt d'arribar a pensar que és necessari trencar-lo abans de que peti per si sol. </span><br />
<span style="background-color: white; font-family: arial, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: white; font-family: arial, sans-serif;">Mil dubtes i zero ganes, però veure constantment que les paraules que unien unes mans eren simplement paraules, que el grau d'importància d'ambdues parts no és equilibrat, i que no tothom està preparat per assumir paraules i actes, fan replantejar-te que trencar aquell fil, sigui la única solució perquè no s'arribi al punt de que aquell somriure tan característic i que tothom ressalta de manera especial desaparegui, i d'aquesta manera, no deixar de ser una mateixa. </span><br />
<span style="background-color: white; font-family: arial, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: white; font-family: arial, sans-serif;">És probable que no es pugui tenir una amistat una vegada havent creuat la línia, havent començat la construcció d'aquest fil, però que mai, mai, et quedi l'espina de no haver fet tot el possible. Quan te'n adones que les persones canvien i que aquest noi del present no és pas aquell del passat que va causar-te tot aquell rebombori, aquell que feia sentir que allò era especial, per sort o per desgràcia els sentiments desapareixen, no sé si és decepció, no sé trobar la paraula correcte... Queda "l'apreci", l'estima, i el dubte de si ambdues parts coincidiran i pensaran d'alguna manera o altre en aquell fil que algun dia van construir.</span><br />
<span style="background-color: white; font-family: arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: arial, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://culturacolectiva.com/wp-content/uploads/2013/05/leyenda_hijo_rojo.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://culturacolectiva.com/wp-content/uploads/2013/05/leyenda_hijo_rojo.jpeg" height="225" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;"><br /></span></div>
Laia Espinosahttp://www.blogger.com/profile/16797099762722024641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6210886661217277146.post-30483366846272693502012-11-01T03:23:00.000-07:002012-11-28T03:31:59.200-08:00El pot de vidre<span style="background-color: #ffffe6; color: #333333; font-family: 'Trebuchet MS', Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.899999618530273px;">Un professor, davant els seus alumnes de la classe de filosofia, sense dir ni una paraula, va agafar un pot gran de vidre i va procedir a omplir-lo amb pilotes de golf. Després va preguntar als estudiants si el pot estava ple. Els estudiants van estar d'acord a dir que sí. El professor va agafar una capsa plena de perdigons i la va buidar dins del pot. Aquests van omplir els espais buits que quedaven entre les pilotes de golf.El professor va tornar a preguntar als estudiants si el pot estava ple i ells van tornar a dir que sí.</span><br />
<span style="background-color: #ffffe6; color: #333333; font-family: 'Trebuchet MS', Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.899999618530273px;"><br /></span>
<span style="background-color: #ffffe6; color: #333333; font-family: 'Trebuchet MS', Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.899999618530273px;">Després el professor va agafar una capsa amb sorra i la va buidar dins del pot. Per suposat que la sorra va omplir tots els espais buits i el professor va preguntar de nou si el pot estava ple. En aquesta ocasió, els estudiants van respondre amb un sí unànime. El professor ràpidament va afegir dues tasses de cafè al contingut del pot i, efectivament, va omplir tots els espais buits entre la sorra. Els estudiants reien. </span><br />
<span style="background-color: #ffffe6; color: #333333; font-family: 'Trebuchet MS', Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.899999618530273px;"><br /></span>
<span style="background-color: #ffffe6; color: #333333; font-family: 'Trebuchet MS', Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.899999618530273px;">Quan el riure es va anar apagant, el professor va dir:"Vull que us adoneu que aquest pot representa la vida. Les pilotes de golf són les coses importants com la família, els fills, la salut, els amics, l'amor, les coses que t'apassionen. Són coses que, encara que perdéssim tota la resta i només ens quedessin aquestes, les vostres vides encara estarien plenes. Els perdigons són les altres coses que ens importen, com la feina, la casa, el cotxe,... La sorra és la resta de petites coses. </span><span style="background-color: #ffffe6; color: #333333; font-family: 'Trebuchet MS', Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.899999618530273px;">Si primer posem la sorra en el pot, no hi hauria espai per als perdigons ni per a les pilotes de golf. El mateix passa amb la vida. Si utilitzem tot el nostre temps i energia en les coses petites, mai no tindrem lloc per a les coses realment importants. Para atenció a les coses que són crucials per a la teva felicitat. Juga amb els teus fills, dóna't temps per anar al metge, vés amb la teva parella a sopar, practica el teu esport o afecció favorita. Sempre hi haurà temps per netejar la casa, per reparar la clau de l'aigua,... </span><span style="background-color: #ffffe6; color: #333333; font-family: 'Trebuchet MS', Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.899999618530273px;">Ocupa't primer de les pilotes de golf, les coses que realment t'importen.Estableix les teves prioritats, la resta només és sorra.</span><span style="background-color: #ffffe6; color: #333333; font-family: 'Trebuchet MS', Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.899999618530273px;">" </span><br />
<span style="background-color: #ffffe6; color: #333333; font-family: 'Trebuchet MS', Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.899999618530273px;"><br /></span>
<span style="background-color: #ffffe6; color: #333333; font-family: 'Trebuchet MS', Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.899999618530273px;">Un dels estudiants va aixecar la mà i va preguntar què representava el cafè.El professor va somriure i va dir:"Què bé que em facis aquesta pregunta!. El cafè és per demostrar que encara que la teva vida sembli plena, sempre hi ha lloc per a un parell de tasses de cafè amb un amic".</span><br />
<span style="background-color: #ffffe6; color: #333333; font-family: 'Trebuchet MS', Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.899999618530273px;"><br /></span>
<span style="background-color: #ffffe6; color: #333333; font-family: 'Trebuchet MS', Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.899999618530273px;"><br /></span>
<span style="background-color: #ffffe6; color: #333333; font-family: 'Trebuchet MS', Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.899999618530273px;">(text anònim)</span>Laia Espinosahttp://www.blogger.com/profile/16797099762722024641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6210886661217277146.post-49595562085414126152010-07-30T11:23:00.000-07:002010-08-07T13:15:55.731-07:00•No a les curses de brausA finals del passat mes de Juliol el Ple del Parlament va decidir prohibir les curses de braus a Catalunya. Ara ja ho saben, qui vulgui veure maltractar un animal, que se'n vagi al país del costat, a Catalunya NO tenim ganes de veure com ho fan. Així que a partir de l'1 de gener del 2012 a Catalunya s'han acabat les curses de braus!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://rcstatic.cat/img/5474/200/250/prou-cat-abolicio-curses-braus_67.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="76" src="http://rcstatic.cat/img/5474/200/250/prou-cat-abolicio-curses-braus_67.jpeg" style="cursor: move; filter: alpha(opacity=30); left: 47px; mozopacity: 0.3; opacity: 0.3; position: absolute; top: 132px; visibility: hidden;" unselectable="on" width="96" /></a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="http://rcstatic.cat/img/5474/200/250/prou-cat-abolicio-curses-braus_67.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" bx="true" height="157" src="http://rcstatic.cat/img/5474/200/250/prou-cat-abolicio-curses-braus_67.jpeg" width="200" /></a><span id="goog_1945675823"></span><span id="goog_1945675824"></span> <a href="http://www.elsverds.info/imatgesvideo/ANTITAURICAT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" bx="true" height="200" src="http://www.elsverds.info/imatgesvideo/ANTITAURICAT.jpg" width="177" /></a></div><img height="76" src="http://rcstatic.cat/img/5474/200/250/prou-cat-abolicio-curses-braus_67.jpeg" style="filter: alpha(opacity=30); left: 254px; mozopacity: 0.3; opacity: 0.3; position: absolute; top: 169px; visibility: hidden;" width="96" />Laia Espinosahttp://www.blogger.com/profile/16797099762722024641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6210886661217277146.post-47248519322739240612010-04-23T17:56:00.000-07:002014-08-04T06:24:18.624-07:00•ZERO SETZE (016)<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>Ell sabia el que sentia per ell,</em></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>l’abraçava, el besava, l’estimava...</em></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>Ell sabia que mai el deixaria</em></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>perquè la meva vida s’acabaria.</em></span><br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>M’agradaven els somriures dels matins,</em></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>però rebutjava quan presumia la seva valentia,</em></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>quan hi havia certs moments</em></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>que ell decidia que eren dolents.</em></span><br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>Em sorprenia amb detalls,</em></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>cada cop que se’n penedia, </em></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>d’aquella inútil valentia mostrada,</em></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>així jo el perdonés i de nou, tot comencés.</em></span><br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>Un divendres, durant la matinada,</em></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>ell va arribar d’una gran festa,</em></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>jo estirada, fent veure que dormia,</em></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>intentava evitar allò que jo odiava.</em></span><br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>L’endemà, quan em vaig mirar al mirall,</em></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>els meus ulls van començar a plorar</em></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>i lentament em netejava aquella sang que,</em></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>m’havia quedat de la nit abans.</em></span><br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>Primer, els bons moments</em></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>superaven als dolents, però,</em></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>jo començava a dubtar si,</em></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>era la vida que jo buscava.</em></span><br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>Estava feliç perquè em casava</em></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>i trista perquè em pegava.</em></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>Ara, ja n’estava cansada,</em></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>no volia cap més bufetada.</em></span><br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>T’estimo – em deia sovint,</em></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>però me’n adono, que no ho demostrava,</em></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>perquè molts cops s’esborrava</em></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>aquella màgia que jo desitjava.</em></span><br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>I ara em tocava decidir,</em></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>jo l’estimava i ell em necessitava,</em></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>què havia de fer? Aquell era el moment,</em></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>no el volia deixar sol?, era jo que tenia por. </em></span><br />
<br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Tot i que per Sant Jordi toquin poemes d'amor, aquest n'és un de reflexió sobre aquest sentiment. Cada persona estima diferent, però estimar és respectar, compartir, dialogar, mai maltractar...</span><br />
<br />
<span style="font-family: Trebuchet MS;">Avui és un dia especial pels catalans, Sant Jordi és un símbol del nostre país! Que tingueu una bona diada i que us sorprenguin amb una rosa o un llibre o simplement un dolç t'estimo.</span>Laia Espinosahttp://www.blogger.com/profile/16797099762722024641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6210886661217277146.post-58173524618610455182010-03-17T16:51:00.000-07:002014-08-04T06:26:13.646-07:00•Què és sentir?<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Tinc ganes d'expressar-me, tinc ganes d'explicar-te, tinc ganes de dir-te tot allò que sento. M'agradaria veure com brillen els teus ulls al mirar-nos, notar com mica en mica ens agafem de la mà, sentir com la teva mà roça la meva cara, sentir com els teus llavis toquen els meus. No deixo d'imaginar-me aquest moment, no puc parar de pensar-hi, però crec, que en realitat no vull. M'agrada quan et miro de reull perquè tu no vegis que et miro, m'agrada quan busco la manera de trobar-nos i faig veure que coincidim, m'agrada quan amb un somriure em dius fins demà, m'agraden les mirades de complicitat. </span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Les ganes de dir-t'ho s'esborren quan penso que al dir-t'ho, puc perdre la única esperança que em queda, i això em fa tirar un pas, dos, tres, enrere. Sento dolor, cada cop que et miro i veig, que tu no em mires de la mateixa manera, cada cop que et vull agafar la mà i no puc, cada cop que et vull donar un petó i no veig els teus llavis; el cor, se m'encongeix i les llàgrimes, em cauen cara avall. Em pregunto si.., imagino que.., penso en si.., algun dia tot canviarà. </span></div>
Laia Espinosahttp://www.blogger.com/profile/16797099762722024641noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6210886661217277146.post-73742689636845036352010-03-04T13:18:00.000-08:002014-08-04T06:28:24.893-07:00•Tots tenim por<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Sovint tenim por, i avui durant tot el dia em rondava pel cap aquesta paraula, potser alguna cosa m'inquietava però no acabava de descobrir què era. Així que he decidit buscar "temor" al diccionari per saber-ne la definició tècnica d'aquest mot, d'aquest sentiment, i m'he trobat amb el següent: "moviment de l’ànim de qui tem algú o alguna cosa, el fet de témer". A vegades em pregunto perquè ha d'existir aquesta sensació d'angoixa, de preocupació, i sovint arribo a la conclusió que l'hem d'acceptar com un sentiment més. Per què pot existir l'amor o la felicitat i no la por o la tristesa? Suposo que també dels sentiments negatius en podem aprendre i agafar la part positiva; segur que, en els moments els quals estem contents i inconscientment fem memòria dels dolents, valorem molt més aquelles els quals estem feliços. Suposo que la clau està en intentar que aquests menys agradables siguin els menys possibles i així tenir-ne molts més positius; suposo que hem de pensar que els dolents tan sols són petites pedres que se'ns posen a la sabata, i la por allò que ens fa dubtar si caminar cap aquí o cap allà.</span></div>
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>I ara, què et passa pel cap?</em></span></div>
Laia Espinosahttp://www.blogger.com/profile/16797099762722024641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6210886661217277146.post-2073118849543817802009-08-20T07:12:00.000-07:002010-06-06T03:30:49.023-07:00•ENAMORAR-SE<div align="justify">Diuen que enamorar-se és un descontrol de sentiments, un vaivé de moltes emocions que no saps cap on et porten. No pots controlar què sents, ni tampoc elegir, et fas la ignorant però aquell cúmul encara és dins teu buscant una sortida. Enamorar-se és també, tenir por, vergonya, inseguretats i a més, una continua lluita. Dubtes i moltes preguntes volen pel teu cap i tu buscant respostes per cada una d’elles fins que acabes entenent que només cal buscar dins teu.<br />
A vegades enamorar-se és acceptar un no, un no pot ser, un ja m’agradaria estimar-te, acceptar que allò que tu sents, l’altre ni d’una hora lluny ho arriba a sentir. Es dur, no saps com desfer-te dels sentiments que et segueixen a tot arreu, quan el mires, quan hi parles, fins hi tot quan no estàs ni a prop d’aquella persona, però acabes pensant que quan menys t’ho esperis tot desapareixerà.</div><br />
<br />
<br />
<div align="right"><em>I ara, què et passa pel cap?</em> </div>Laia Espinosahttp://www.blogger.com/profile/16797099762722024641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6210886661217277146.post-90747114489226527192009-08-09T13:26:00.000-07:002017-08-26T06:39:48.945-07:00Ni una més<div align="justify">
Em vaig despertar i em feia mal tot el cos, la nit anterior m’havia costat molt adormir-me. Vaig mirar el rellotge de la tauleta, les onze i em vaig topar amb una rosa i una nota: “t’estimo, avui dinar especial, t’espero a les dues en aquell restaurant que tant t’agrada”. Avui era el meu dia de festa setmanal, volia netejar la casa, però no tenia ni ganes ni cos per fer-ho. Em vaig llevar, m’havia d’arreglar i anar a fer uns assumptes. Només mirar-me al mirall vaig recordar el “mal son” d’ahir a la nit. La meva cara era plena de cops i amb llàgrimes em netejava una mica de sang que quedava als llavis. Ara entenia el per què d’aquella rosa, la nota i el dinar, estava penedit i sabia com tenir el meu perdó. </div>
Laia Espinosahttp://www.blogger.com/profile/16797099762722024641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6210886661217277146.post-78364178199099882522009-07-06T16:02:00.000-07:002010-06-06T03:35:14.353-07:00•VIU<div align="justify">Salta, crida, balla, gaudeix, riu, plora, estima, canta, juga... VIU!<br />
Viu la teva vida, és teva de ningú més. Somriu quan siguis feliç, plora si has de plorar, però no deixis de tirar endavant. Passi el que passi, gaudeix d’aquesta vida, que qui sap si en podrem viure un altre o no. Fuig dels mals rotllos i dels murs que es desmonten per anar creant la teva pròpia torre, mica en mica on cap paret es trenqui a trossos. Es possible l'aparició de petites esquerdes que serveixen per anar aprenent del dia a dia i que t’ensenyen que res és perfecte, però tan sols són petits obstacles que acaben sent petites lliçons que et fan fort. Ningú viurà per tu, aquesta vida és la teva i si t'equivoques, rectifica i segueix endavant. Mira de ser millor persona cada dia, i mantenir aquells que t'estimes, ells faran que tinguis més somriures durant el dia, faran d'aquesta vida, una millor vida.</div><br />
<div align="right"></div><div align="right"><em>I ara, què et passa pel cap?</em></div>Laia Espinosahttp://www.blogger.com/profile/16797099762722024641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6210886661217277146.post-19973347955519928782009-06-25T14:15:00.000-07:002018-09-01T03:08:17.537-07:00Una estrella al cel<div style="text-align: justify;">
Em vaig despertar perquè sonava el telèfon, eren les sis del matí i no em podia creure que ja no et tornaria a veure mai més; que ja no em tornaries abraçar mai més. Sentia un buit i que tot allò era un somni, que en qualsevol moment em despertaria i estaria al llit de casa. Recordava moments molt i molt bons i alguns d'altres no tan mentre llàgrimes de l'ull se'm queien. Havia arribat el dia en que t'havia de dir un adéu per sempre, l'últim adéu. El cor se m'encongia i el nus a l'estómac no em deixava ni menjar, el cap només pensava en records i la pell de gallina no marxava del meu cos. Et vaig dir adéu? No, amb mi sempre estàs present.</div>
<br />
<br />
<div style="font-style: italic; text-align: right;">
I ara, què et passa pel cap?</div>
Laia Espinosahttp://www.blogger.com/profile/16797099762722024641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6210886661217277146.post-14642164001538635382009-06-20T06:25:00.000-07:002010-06-06T04:13:19.578-07:00•El llarg camí<a href="http://sp3.fotolog.com/photo/19/33/1/riicard5/1245755573944_f.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" src="http://sp3.fotolog.com/photo/19/33/1/riicard5/1245755573944_f.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 149px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 198px;" /></a><br />
Quan arriba la tardor, el paisatge perd la verdor;<br />
en tu no paro de pensar, ni en el temps al teu costat;<br />
tenim tants moments, que s’emporta el vent.<br />
<br />
Recordo que a les roques vam anar, per veure junts el mar.<br />
El sol s’estava ponent, i les estrelles anaven apareixent;<br />
junts les miràvem i desitjos demanàvem.<br />
<br />
Aquest moment s’ha quedat en un record<br />
que guardo dins el cor, i que desitjo no oblidar<br />
per molts dies que hagin passat.<br />
<br />
Només et vull mirar, i sé que els meus ulls brillaran,<br />
però així sabré què està passant.<br />
Com que no sé si això és veritat d’aquest somni vull despertar<br />
i així trobar un resultat; això és estimar?<br />
<br />
La vida és un llarg camí, que tots hem de seguir,<br />
t’envolta de sentiments, amor i tristesa són uns d’ells.<br />
Les desgràcies t’acompanyen<br />
però l’alegria et dóna esperances.<br />
<br />
Si lluites obtens resultats, i mica en mica vas millorant;<br />
no et donis mai per vençut i sigues ben tossut,<br />
que tots junts arribarem lluny.<br />
<br />
Busco vida al diccionari, i em diu que algú és partidari<br />
de no viure mai en solitari.<br />
No miris al passat, tira endavant<br />
i no pensant en el final.<br />
<br />
<br />
<div style="font-style: italic; text-align: right;">I ara, què et passa pel cap?</div>Laia Espinosahttp://www.blogger.com/profile/16797099762722024641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6210886661217277146.post-49728048123313334062009-06-05T15:04:00.000-07:002010-06-06T04:01:20.144-07:00•L'amistat<div align="justify">Si jo hagués d'elegir entre una de les coses que més valoro, podríem dir que seria l'amistat. Dintre d'aquesta incloc, la confiança, la lleialtat, l'”apreci”, la comprensió... sinó, què és un amic? No crec que es pugui definir com aquell que no et falla mai, perquè tots som humans i tots fallem algun cop, però si aquell amb qui vius moments que no oblides i que sense que t'ho digui saps que el tens pel que necessitis. Crec que no ha tothom pots dir-li amic, crec que aquesta paraula té un significant molt important, però bé segons el meu punt de vista diríem que, de Bons Amics es podríem comptar amb una mà, d'Amics-"colegues", en podries tenir una mica més que una desena però la resta ja serien companys.<br />
Sense amics no som res, encara que en tinguem pocs però que són de “debó”, no en busquem més i valorem els que tenim i que valen la pena, segur que són els millors que podríem trobar. A vegades no sabem el que tenim fins que ho perdem. No els deixem escapar que és molt possible que no en trobis de millors.</div><div align="justify"></div><br />
<br />
<div align="right"></div><div align="right"><em>I ara, què et passa pel cap?</em></div>Laia Espinosahttp://www.blogger.com/profile/16797099762722024641noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6210886661217277146.post-47661549392316016722009-06-03T01:58:00.000-07:002010-07-03T05:03:04.367-07:00•PER FI EM DECIDEIXO...<div style="text-align: justify;">Fa més de mig any que tinc creat aquest blog, i encara no havia decidit escriure-hi. Avui no sé per què però avui ho estic fent. Aquest blog va ser creat per què un professor ens va "obligar" a crear un blog per tenir els apunts de l’assignatura i l'experiència no em va desagradar així que vaig pensar: i com seria tenir-ne un així personal? I au!, dit i fet i aquí teniu el resultat, però mai trobava el moment idoni per començar-lo. Dons bé no sé com acabarà això (potser ara deu ser massa aviat per plantejar-m'ho), ni s'hi escriuré molt o poc, si ho llegirà algú.. no ho sé i ara mateix tampoc em deu importar massa (sinó, crec que no m'hagués decidit a començar).. i com aquell qui diu ara es comença una cosa nova, descobrint el món de blogger..</div><br />
<br />
<div style="text-align: right;"><em>I ara, què et passa pel cap?</em></div>Laia Espinosahttp://www.blogger.com/profile/16797099762722024641noreply@blogger.com0