diumenge, 9 d’agost del 2009

Ni una més

Em vaig despertar i em feia mal tot el cos, la nit anterior m’havia costat molt adormir-me. Vaig mirar el rellotge de la tauleta, les onze i em vaig topar amb una rosa i una nota: “t’estimo, avui dinar especial, t’espero a les dues en aquell restaurant que tant t’agrada”. Avui era el meu dia de festa setmanal, volia netejar la casa, però no tenia ni ganes ni cos per fer-ho. Em vaig llevar, m’havia d’arreglar i anar a fer uns assumptes. Només mirar-me al mirall vaig recordar el “mal son” d’ahir a la nit. La meva cara era plena de cops i amb llàgrimes em netejava una mica de sang que quedava als llavis. Ara entenia el per què d’aquella rosa, la nota i el dinar, estava penedit i sabia com tenir el meu perdó. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada