dijous, 20 d’agost del 2009

•ENAMORAR-SE

Diuen que enamorar-se és un descontrol de sentiments, un vaivé de moltes emocions que no saps cap on et porten. No pots controlar què sents, ni tampoc elegir, et fas la ignorant però aquell cúmul encara és dins teu buscant una sortida. Enamorar-se és també, tenir por, vergonya, inseguretats i a més, una continua lluita. Dubtes i moltes preguntes volen pel teu cap i tu buscant respostes per cada una d’elles fins que acabes entenent que només cal buscar dins teu.
A vegades enamorar-se és acceptar un no, un no pot ser, un ja m’agradaria estimar-te, acceptar que allò que tu sents, l’altre ni d’una hora lluny ho arriba a sentir. Es dur, no saps com desfer-te dels sentiments que et segueixen a tot arreu, quan el mires, quan hi parles, fins hi tot quan no estàs ni a prop d’aquella persona, però acabes pensant que quan menys t’ho esperis tot desapareixerà.



I ara, què et passa pel cap?

diumenge, 9 d’agost del 2009

Ni una més

Em vaig despertar i em feia mal tot el cos, la nit anterior m’havia costat molt adormir-me. Vaig mirar el rellotge de la tauleta, les onze i em vaig topar amb una rosa i una nota: “t’estimo, avui dinar especial, t’espero a les dues en aquell restaurant que tant t’agrada”. Avui era el meu dia de festa setmanal, volia netejar la casa, però no tenia ni ganes ni cos per fer-ho. Em vaig llevar, m’havia d’arreglar i anar a fer uns assumptes. Només mirar-me al mirall vaig recordar el “mal son” d’ahir a la nit. La meva cara era plena de cops i amb llàgrimes em netejava una mica de sang que quedava als llavis. Ara entenia el per què d’aquella rosa, la nota i el dinar, estava penedit i sabia com tenir el meu perdó. 

dilluns, 6 de juliol del 2009

•VIU

Salta, crida, balla, gaudeix, riu, plora, estima, canta, juga... VIU!
Viu la teva vida, és teva de ningú més. Somriu quan siguis feliç, plora si has de plorar, però no deixis de tirar endavant. Passi el que passi, gaudeix d’aquesta vida, que qui sap si en podrem viure un altre o no. Fuig dels mals rotllos i dels murs que es desmonten per anar creant la teva pròpia torre, mica en mica on cap paret es trenqui a trossos. Es possible l'aparició de petites esquerdes que serveixen per anar aprenent del dia a dia i que t’ensenyen que res és perfecte, però tan sols són petits obstacles que acaben sent petites lliçons que et fan fort. Ningú viurà per tu, aquesta vida és la teva i si t'equivoques, rectifica i segueix endavant. Mira de ser millor persona cada dia, i mantenir aquells que t'estimes, ells faran que tinguis més somriures durant el dia, faran d'aquesta vida, una millor vida.

I ara, què et passa pel cap?

dijous, 25 de juny del 2009

Una estrella al cel

Em vaig despertar perquè sonava el telèfon, eren les sis del matí i no em podia creure que ja no et tornaria a veure mai més; que ja no em tornaries abraçar mai més. Sentia un buit i que tot allò era un somni, que en qualsevol moment em despertaria i estaria al llit de casa. Recordava moments molt i molt bons i alguns d'altres no tan  mentre llàgrimes de l'ull se'm queien. Havia arribat el dia en que t'havia de dir un adéu per sempre, l'últim adéu. El cor se m'encongia i el nus a l'estómac no em deixava ni menjar, el cap només pensava en records i la pell de gallina no marxava del meu cos. Et vaig dir adéu? No, amb mi sempre estàs present.


I ara, què et passa pel cap?

dissabte, 20 de juny del 2009

•El llarg camí


Quan arriba la tardor, el paisatge perd la verdor;
en tu no paro de pensar, ni en el temps al teu costat;
tenim tants moments, que s’emporta el vent.

Recordo que a les roques vam anar, per veure junts el mar.
El sol s’estava ponent, i les estrelles anaven apareixent;
junts les miràvem i desitjos demanàvem.

Aquest moment s’ha quedat en un record
que guardo dins el cor, i que desitjo no oblidar
per molts dies que hagin passat.

Només et vull mirar, i sé que els meus ulls brillaran,
però així sabré què està passant.
Com que no sé si això és veritat d’aquest somni vull despertar
i així trobar un resultat; això és estimar?

La vida és un llarg camí, que tots hem de seguir,
t’envolta de sentiments, amor i tristesa són uns d’ells.
Les desgràcies t’acompanyen
però l’alegria et dóna esperances.

Si lluites obtens resultats, i mica en mica vas millorant;
no et donis mai per vençut i sigues ben tossut,
que tots junts arribarem lluny.

Busco vida al diccionari, i em diu que algú és partidari
de no viure mai en solitari.
No miris al passat, tira endavant
i no pensant en el final.


I ara, què et passa pel cap?

divendres, 5 de juny del 2009

•L'amistat

Si jo hagués d'elegir entre una de les coses que més valoro, podríem dir que seria l'amistat. Dintre d'aquesta incloc, la confiança, la lleialtat, l'”apreci”, la comprensió... sinó, què és un amic? No crec que es pugui definir com aquell que no et falla mai, perquè tots som humans i tots fallem algun cop, però si aquell amb qui vius moments que no oblides i que sense que t'ho digui saps que el tens pel que necessitis. Crec que no ha tothom pots dir-li amic, crec que aquesta paraula té un significant molt important, però bé segons el meu punt de vista diríem que, de Bons Amics es podríem comptar amb una mà, d'Amics-"colegues", en podries tenir una mica més que una desena però la resta ja serien companys.
Sense amics no som res, encara que en tinguem pocs però que són de “debó”, no en busquem més i valorem els que tenim i que valen la pena, segur que són els millors que podríem trobar. A vegades no sabem el que tenim fins que ho perdem. No els deixem escapar que és molt possible que no en trobis de millors.


I ara, què et passa pel cap?

dimecres, 3 de juny del 2009

•PER FI EM DECIDEIXO...

Fa més de mig any que tinc creat aquest blog, i encara no havia decidit escriure-hi. Avui no sé per què però avui ho estic fent. Aquest blog va ser creat per què un professor ens va "obligar" a crear un blog per tenir els apunts de l’assignatura i l'experiència no em va desagradar així que vaig pensar: i com seria tenir-ne un així personal? I au!, dit i fet i aquí teniu el resultat, però mai trobava el moment idoni per començar-lo. Dons bé no sé com acabarà això (potser ara deu ser massa aviat per plantejar-m'ho), ni s'hi escriuré molt o poc, si ho llegirà algú.. no ho sé i ara mateix tampoc em deu importar massa (sinó, crec que no m'hagués decidit a començar).. i com aquell qui diu ara es comença una cosa nova, descobrint el món de blogger..


I ara, què et passa pel cap?