divendres, 11 de setembre de 2009

•DIA 11 DE SETEMBRE

Catalunya havia tingut, durant tota la seva llarga història com a nació sobirana, una llengua, una moneda, un exèrcit, unes institucions polítiques i una cultura pròpies i clarament diferenciades de la resta de territoris veïns. Podem afirmar que el nostre Estat va ser una de les primeres democràcies del món: les Corts Catalanes incorporen representants de les ciutats i viles des de l'any 1283. Però Catalunya va ser finalment assimilada pels castellans i convertida en una altra provincia espanyola ("provincia" és un terme que s'encunyà durant l'Imperi Romà que significa "territori dels vençuts").

L'any 1700 mor sense descendència Carles II l'Encisat, últim rei de la dinastia dels Àustria a Espanya i la seva successió esdevé un problema de política internacional. Les forces de Felip de Borbó, representant del centralisme francès i de l'esperit i els interessos aristocràtics i feudals, s'enfronten a les de Carles d'Àustria, representant de l'esperit federalista i descentralitzador, així com de les classes mijanes i populars.

El 1713, amb el tractat d'Utrecht, Catalunya deixa de rebre el recolzament de les forces aliades. Les tropes castellano-franceses assetgen Barcelona durant 13 mesos fins al triomf (40.000 castellans i francesos contra 5.000 catalans!), el setembre de 1714.

Amb l'ocupació militar del nostre territori es promulga, el 1716, el Decret de Nova Planta segons el qual quedava eliminada la nació catalana prohibint-ne la llengua i abolint-ne les institucions (el Consell de Cent, les Corts, la Generalitat i l'exercit), les constitucions i els sistemes fiscal i monetari.

 
Bé, avui es celebra una derrota, l'11 de setembre de 1713 es posava fi a la Independència de Catalunya i passàvem a formar part de l'Estat Espanyol. Lluitem per recuperar el que nosaltres volem. Nosaltres decidim d'on som, què som i que volem: catalans d'una Catalunya Independent.

I ara, què et passa pel cap?

dijous, 20 d’agost de 2009

•ENAMORAR-SE

Diuen que enamorar-se és un descontrol de sentiments, un vaivé de moltes emocions que no saps cap on et porten. No pots controlar què sents, ni tampoc elegir, et fas la ignorant però aquell cúmul encara és dins teu buscant una sortida. Enamorar-se és també, tenir por, vergonya, inseguretats i a més, una continua lluita. Dubtes i moltes preguntes volen pel teu cap i tu buscant respostes per cada una d’elles fins que acabes entenent que només cal buscar dins teu.
A vegades enamorar-se és acceptar un no, un no pot ser, un ja m’agradaria estimar-te, acceptar que allò que tu sents, l’altre ni d’una hora lluny ho arriba a sentir. Es dur, no saps com desfer-te dels sentiments que et segueixen a tot arreu, quan el mires, quan hi parles, fins hi tot quan no estàs ni a prop d’aquella persona, però acabes pensant que quan menys t’ho esperis tot desapareixerà.



I ara, què et passa pel cap?

diumenge, 9 d’agost de 2009

Ni una més

Em vaig despertar i em feia mal tot el cos, la nit anterior m’havia costat molt adormir-me. Vaig mirar el rellotge de la tauleta, les onze i em vaig topar amb una rosa i una nota: “t’estimo, avui dinar especial, t’espero a les dues en aquell restaurant que tant t’agrada”. Avui era el meu dia de festa setmanal, volia netejar la casa, però no tenia ni ganes ni cos per fer-ho. Em vaig llevar, m’havia d’arreglar i anar a fer uns assumptes. Només mirar-me al mirall vaig recordar el “mal son” d’ahir a la nit. La meva cara era plena de cops i amb llàgrimes em netejava una mica de sang que quedava als llavis. Ara entenia el per què d’aquella rosa, la nota i el dinar, estava penedit i sabia com tenir el meu perdó. 

divendres, 7 d’agost de 2009

•DE SOBTE, CANVIA

Et passes “X” temps amb un ritme de vida, amb una certa rutina i de sobte, per “X” motius aquesta canvia. Davant tens un canvi que t’espera. No elegim ni quan ni el motiu pel qual el rebem però aquest ja està preparat per entrar en la nostra vida. Ens espantem tan sols pensant en què el que vam fer ahir no es repetirà i que aquella rutina a la qual ens havíem acostumat dóna un gir, ja sigui de noranta, cent vuitanta o tres-cents seixanta graus. No sabem com serà el demà i tampoc hi ha manera de saber-ho, tant sols vivint-ho arribaràs a esbrinar que et prepara la vida. Això sí, l’endemà serà una altra pàgina del teu àlbum de records.

I ara, què et passa pel cap?

dimecres, 5 d’agost de 2009

•NI COM, NI ON...

No saps com, ni on, ni quan, ni qui, ni per què... Però això no significa que no ho miris d'entendre. Suposo que les coses passen per algun motiu, que tard o d'hora espero acabar entenent. En un primer moment no encaixes el que acaba de passar i busques respostes, una que et convenci i fins i tot culpables, solament per no acceptar la possible realitat. Ens capfiquem amb allò que trobem la única resposta que en satisfà i que ningú digui alguna cosa diferent, que no ens vulgui fer canviar d’opinió, perquè res aconseguirà. Però ens cal temps, reflexió i algú que ens doni una espatlla on recolzar-nos i una mà on agafar-nos.


I ara, què et passa pel cap?

dilluns, 27 de juliol de 2009

•PROBLEMES?

Els problemes no existeixen. Així de clar m’ho van dir. Tot problema té solució i si no en té és que no és un problema, és una cosa impossible i no cal donar-hi moltes més voltes que, per més que busquis, no trobaràs ni la solució ni la resposta per fer-lo desaparèixer. Sí, és fàcil dir-ho i difícil posar-ho en pràctica. Però és que la vida, són quatre moments, que hem de gaudir intentant resoldre aquells que tenen una solució, aquells que mitjançant la unió del cap i el cor, ens van donant mica en mica aquella felicitat que tots tan busquem fins i tot en petites habitacions fosques. Llavors deixaran de ser problemes i passaran a ser preguntes i respostes.


I ara, què et passa pel cap?

dimecres, 15 de juliol de 2009

•SOMIAR

Somiar és llibertat, imaginació i pensaments volant inconscientment. No elegim que somiem, ni amb qui ni on. Al dormir deixem anar el subconscient i transportem els nostres desitjos a una realitat que al despertar-nos ens donem conta que és irreal. I una de les preguntes és: amb qui o què somies? I no: amb qui o què vols somiar?... Molts voldrien elegir els seus somnis o eliminar aquells que no els agraden, però al entra en el món irreal deixem anar tot allò que tenim amagat dins nostre i que tan sols surt en petites imatges o petits vídeos dins d’aquest núvol.

I ara, què et passa pel cap?

dilluns, 6 de juliol de 2009

•VIU

Salta, crida, balla, gaudeix, riu, plora, estima, canta, juga... VIU!
Viu la teva vida, és teva de ningú més. Somriu quan siguis feliç, plora si has de plorar, però no deixis de tirar endavant. Passi el que passi, gaudeix d’aquesta vida, que qui sap si en podrem viure un altre o no. Fuig dels mals rotllos i dels murs que es desmonten per anar creant la teva pròpia torre, mica en mica on cap paret es trenqui a trossos. Es possible l'aparició de petites esquerdes que serveixen per anar aprenent del dia a dia i que t’ensenyen que res és perfecte, però tan sols són petits obstacles que acaben sent petites lliçons que et fan fort. Ningú viurà per tu, aquesta vida és la teva i si t'equivoques, rectifica i segueix endavant. Mira de ser millor persona cada dia, i mantenir aquells que t'estimes, ells faran que tinguis més somriures durant el dia, faran d'aquesta vida, una millor vida.

I ara, què et passa pel cap?

diumenge, 5 de juliol de 2009

•OBLIDAR

M’han dit que per oblidar m’he d’allunyar, però.. quant? un mes, dos mesos, tres, quatre, deu? I qui m’acaba assegurant que tenir-te lluny em farà oblidar tot això? Tantes preguntes per tant poques respostes i per un únic sentiment. Em desespero quan el temps passa i jo segueixo igual, sense canviar i sense poder fer res per treure’m això que em fa tenir el cap atordit tot el dia. Quan mana el cor i els sentiments és impossible lluitar contra ells, no saps que fer perquè les coses canviïn i per intentar no sentir tot això. Quan traspasses la barrera i al mirar el cor no s’encongeix, oblides.



I ara, què et passa pel cap?

dijous, 25 de juny de 2009

•ADÉU? NO.

Em vaig despertar perquè sonava el telèfon, eren les sis del matí i no em podia creure que ja no et tornaria a veure mai més; que ja no em tornaries abraçar mai més. Sentia un buit i que tot allò era un somni, que en qualsevol moment em despertaria i estaria al llit de casa. Recordava moments molt i molt bons i alguns d'altres no tan bons mentre llàgrimes de l'ull se'm queien. Havia arribat el dia en que havia de dir un adéu per sempre, l'últim adéu. El cor se m'encongia i el nus a l'estómac no em deixava ni menjar, el cap només pensava en records i la pell de gallina no marxava del meu cos. Et vaig dir adéu? No, amb mi sempre estàs present.


I ara, què et passa pel cap?

diumenge, 21 de juny de 2009

•el "PER QUÈ"

Sempre m'he preguntat el per què de les coses que em preocupen o simplement que passen. Sovint penso: i per què passa això? I per què passa allò? Tot buscant una resposta i així trobar la manera d'entrendre les coses. Caminar i saber per on tirar, en quina cantonada he de girar i en quina plaça m'he d'aturar. Saber qui ha de pujar al meu tren i qui em convé que baixi, mirar d'entendre què passa al meu voltant. Resulta però, que a vegades, no trobo cap per què que em faci entrendre certes coses, cap resposta raonable i és quan començo a sentir que per molt que busqui és molt possible que no trobi la solució. És possible que moltes coses no tinguin el seu per què?


I ara, què et passa pel cap?

dissabte, 20 de juny de 2009

•El llarg camí


Quan arriba la tardor, el paisatge perd la verdor;
en tu no paro de pensar, ni en el temps al teu costat;
tenim tants moments, que s’emporta el vent.

Recordo que a les roques vam anar, per veure junts el mar.
El sol s’estava ponent, i les estrelles anaven apareixent;
junts les miràvem i desitjos demanàvem.

Aquest moment s’ha quedat en un record
que guardo dins el cor, i que desitjo no oblidar
per molts dies que hagin passat.

Només et vull mirar, i sé que els meus ulls brillaran,
però així sabré què està passant.
Com que no sé si això és veritat d’aquest somni vull despertar
i així trobar un resultat; això és estimar?

La vida és un llarg camí, que tots hem de seguir,
t’envolta de sentiments, amor i tristesa són uns d’ells.
Les desgràcies t’acompanyen
però l’alegria et dóna esperances.

Si lluites obtens resultats, i mica en mica vas millorant;
no et donis mai per vençut i sigues ben tossut,
que tots junts arribarem lluny.

Busco vida al diccionari, i em diu que algú és partidari
de no viure mai en solitari.
No miris al passat, tira endavant
i no pensant en el final.


I ara, què et passa pel cap?

dimecres, 17 de juny de 2009

•Confiem en nosaltres?

Per què tenim aquesta falta de confiança en nosaltres mateixos? Per què no trenquem la barrera i ens deixem portar? Es pot fer això? D'aqui el "vull però.. realment ho aconseguiré?" Hi ha moments en que penses que tot al teu voltant és gris, negre, com una pel·lícula d’aquelles antigues on no hi havia ni el verd (color de l’esperança), ni el vermell (color de l’amor)... i no trobes res que ho faci canviar. Busques alguna cosa, per molt petita que sigui, que et faci deixar enrere tot això que no t'agrada, que no et deixa seguir, i mirar endavant, allò que serveix per aclarint-te la borrasca i donar-te aquell petit impuls que et fa falta per volar. Sembla fàcil dir-ho però... és fàcil fer-ho?


I ara, què et passa pel cap?

dilluns, 15 de juny de 2009

•En companyia millor

Tots hem tingut en algun moment de la nostra petita o llarga vida por a quedar-nos sols, a no importar a ningú i ens aferrem potser a la primera cosa que passa. Aquesta por ens inquieta, ens fa donar voltes al cap de tant en tant i és una incògnita que mai acabarem de saber fins al moment en que ens hi trobarem, si és que ens hi trobem. Certa persona em va dir: crec que has de fer les coses molt però molt malament per arribar-te a quedar sol. I saps què? Penso que te raó, que si deixem enrere aquesta por serem més forts i farem el que voldrem, sense importar-nos factors que no tenen importància i que, sempre tindrem algú que ens importa i a qui l’importem, sempre. Això sí, una vegada tenim aquesta persona, no l’hem de deixar escapar. En companyia millor, d'aquí el típic: "quan més siguem, més riurem", però sense deixar-nos enredar.

I ara, què et passa pel cap?

divendres, 12 de juny de 2009

•Hipocresia

Com definiríem hipocresia? Un sinònim més col·loquial: Falsedat. A vegades la gent del nostre voltant té una cara desconeguda per nosaltres. Ens diuen una cosa per davant, el que tu vols sentir, i després per l’esquena et trobes un ganivet ben clavat, és a dir, la típica i tan coneguda “punyalada trapera”. Impotència, ràbia, decepció, és el que sents en les situacions en què, algú que relativament t’importa, passa a ser una d’aquelles persones de les quals ja no saps que pensar. En aquells moments, després d’una situació incomodant, només penses amb què faràs amb tal notícia. Què fas?, ho dius?, ho deixes corre?... Més però, et quedes bocabadat quan la situació és torna a repetir. Aquí et comences a replantejar certes coses i a pensar que ja no saps fiar-te. Vivim en un món ple d’hipocresia, començant per la política i acabant per aquella persona que se suposava que no t’havia de fallar.



I ara, què et passa pel cap?

dilluns, 8 de juny de 2009

•L'ESTIU

D'aquí no res ja serà estiu, ja hauran acabat els exàmens, tindrem les notes, anirem a la platja, sortirem de festa, tindrem l'obligació de treballar, alguns aniran a l'estranger i d’altres que ens quedarem aquí.
Què és l’estiu? Una simple estació de l’any? O bé un període en el que t’oblides una mica dels estudis? Per mi, és més ben aviat aquesta última. Ara ja tenim l’edat per treballar, i quan portem un mes i pico dos, desitgem acabar per començar una altre cop la vida d’estudiar, però.. i lo bé que et va oblidar-te per unes setmanes de “els balanços econòmics, els límits, les funcions, les característiques del noucentisme, les avantguardes....”, per això serveix l’estiu.
Us deixo aquí un vídeo de la sèrie Plats Bruts, per anar tastant el “sabor” de la platja.





I ara, què et passa pel cap?

diumenge, 7 de juny de 2009

•Els sentiments

L’altre dia a l’examen de filosofia em preguntaven que quin era el significat de SENTIMENT, sincerament em va costar definir-lo. És un concepte abstracte, que s’associa amb els conceptes com alegria, tristesa, amor, odi... Jo diria que és una sensació, una sensació incontrolable que t’influeix directament en l’estat d’ànim. Per molt que vulguis estar alegre, si aquell dia t’ha passat alguna cosa negativa, et farà estar trist i no despendre potser tota l’alegria que voldries. Poca gent sap amagar els sentiments i que ningú es doni conta del que li està passant, les persones que realment et coneixen saben sovint què et passa i què et deixa de passar.
En definitiva diria que és una sensació incontrolable, no mana aquí el teu cervell, mana el teu cor, les emocions.


I ara, què et passa pel cap?

divendres, 5 de juny de 2009

•L'amistat

Si jo hagués d'elegir entre una de les coses que més valoro, podríem dir que seria l'amistat. Dintre d'aquesta incloc, la confiança, la lleialtat, l'”apreci”, la comprensió... sinó, què és un amic? No crec que es pugui definir com aquell que no et falla mai, perquè tots som humans i tots fallem algun cop, però si aquell amb qui vius moments que no oblides i que sense que t'ho digui saps que el tens pel que necessitis. Crec que no ha tothom pots dir-li amic, crec que aquesta paraula té un significant molt important, però bé segons el meu punt de vista diríem que, de Bons Amics es podríem comptar amb una mà, d'Amics-"colegues", en podries tenir una mica més que una desena però la resta ja serien companys.
Sense amics no som res, encara que en tinguem pocs però que són de “debó”, no en busquem més i valorem els que tenim i que valen la pena, segur que són els millors que podríem trobar. A vegades no sabem el que tenim fins que ho perdem. No els deixem escapar que és molt possible que no en trobis de millors.


I ara, què et passa pel cap?

dimecres, 3 de juny de 2009

•PER FI EM DECIDEIXO...

Fa més de mig any que tinc creat aquest blog, i encara no havia decidit escriure-hi. Avui no sé per què però avui ho estic fent. Aquest blog va ser creat per què un professor ens va "obligar" a crear un blog per tenir els apunts de l’assignatura i l'experiència no em va desagradar així que vaig pensar: i com seria tenir-ne un així personal? I au!, dit i fet i aquí teniu el resultat, però mai trobava el moment idoni per començar-lo. Dons bé no sé com acabarà això (potser ara deu ser massa aviat per plantejar-m'ho), ni s'hi escriuré molt o poc, si ho llegirà algú.. no ho sé i ara mateix tampoc em deu importar massa (sinó, crec que no m'hagués decidit a començar).. i com aquell qui diu ara es comença una cosa nova, descobrint el món de blogger..


I ara, què et passa pel cap?