dilluns, 1 de setembre de 2014

Sóc feliç però...

Fa un segon, tenia mil paraules per escopir, però me n'he adonat, que cap frase tenia sentit. No paro de pensar en quina manera més (..) de tallar un fil de felicitat. Recordo quan em vas dir: "sóc molt feliç al teu costat", quan em miraves i somreies, quan em vas fer el primer petó, quan abraçats vam mirar les estrelles o.. quan ens vam adormir estirats sobre la gespa i gelant-nos de fred; però i què?, estàvem tu i jo, l'un al costat de l'altre, sentint el batec de cada cos. En algun moment determinat, la por m'hagués fet marxar per potes, però el que em transmeties, feia quedar-me quieta entre els teus braços, entre la teva olor. 

I de tot se n'aprèn i jo, el que he après és que dues persones parlant s'entenen, que la sinceritat és la base de tota construcció de dos, i que hi ha moments que el cap i el cor ens diuen coses oposades, però que el cor, es mereix una mica més d'atenció. També.., ha deixar de ser racional en certs moments determinats, a gaudir d'aquell moment sense pensar què passarà demà o a no tirar la tovallola a la primera pedra que se'm posi a mig camí... però, sobretot, a que si les inseguretats se't posen al cap i no ets capaç de deixar que les coses flueixin ni que t'ajudin, no pots fer-hi res, és com donar-se cap contra una paret. 

M'ha agradat conèixer els teus defectes, però sobretot, les teves virtuts. És una llàstima que tu no les vegis, perquè són brutals, entre molts d'altres adjectius més que aquest. Sé que quan aprenguis a escoltar al teu cor, trobaràs moltes respostes a totes aquelles preguntes que ets fas, et relaxaràs i podràs gaudir de tots aquells moments de felicitat, sense cap però. Tens incoherències que amb el temps perfilaràs, i de les quals te n'adonaràs que venen a causa del no-control dels sentiments. Però, ens agradi o no, això és així. No he conegut mai ningú que els pogués controlar, sinó suposo que no hi haurien ni tantes decepcions ni tants mals de cap per "bogeries" amoroses. 

Les normes del joc eren ben senzilles, ser feliços, sincers, amics, amants, gaudir i recolzar-nos. Teníem masses plans que s'han quedat per fer, alguna sorpresa que d'altra no duta a terme encara, però masses coses per dir-nos i sentir que de moment es queden en això, paraules. Has pres una decisió per mi, no perquè no m'estimis sinó perquè no vols fer-me mal, però jo no sé quina me'n fa més, si no saber que hagués pogut passar o que no em deixis que t'ajudi, quan és el que m'agradaria fer. 

És curiós no? Com pots pensar que trobaràs a faltar quelcom que ni tan sols ha passat?

Saps que hi sóc, i només em fa por que res sigui massa tard. Quan el temps passa i els camins es separen, pot ser difícil tornar-los a ajuntar, massa.