dijous, 20 d’agost de 2009

•ENAMORAR-SE

Diuen que enamorar-se és un descontrol de sentiments, un vaivé de moltes emocions que no saps cap on et porten. No pots controlar què sents, ni tampoc elegir, et fas la ignorant però aquell cúmul encara és dins teu buscant una sortida. Enamorar-se és també, tenir por, vergonya, inseguretats i a més, una continua lluita. Dubtes i moltes preguntes volen pel teu cap i tu buscant respostes per cada una d’elles fins que acabes entenent que només cal buscar dins teu.
A vegades enamorar-se és acceptar un no, un no pot ser, un ja m’agradaria estimar-te, acceptar que allò que tu sents, l’altre ni d’una hora lluny ho arriba a sentir. Es dur, no saps com desfer-te dels sentiments que et segueixen a tot arreu, quan el mires, quan hi parles, fins hi tot quan no estàs ni a prop d’aquella persona, però acabes pensant que quan menys t’ho esperis tot desapareixerà.



I ara, què et passa pel cap?

diumenge, 9 d’agost de 2009

Ni una més

Em vaig despertar i em feia mal tot el cos, la nit anterior m’havia costat molt adormir-me. Vaig mirar el rellotge de la tauleta, les onze i em vaig topar amb una rosa i una nota: “t’estimo, avui dinar especial, t’espero a les dues en aquell restaurant que tant t’agrada”. Avui era el meu dia de festa setmanal, volia netejar la casa, però no tenia ni ganes ni cos per fer-ho. Em vaig llevar, m’havia d’arreglar i anar a fer uns assumptes. Només mirar-me al mirall vaig recordar el “mal son” d’ahir a la nit. La meva cara era plena de cops i amb llàgrimes em netejava una mica de sang que quedava als llavis. Ara entenia el per què d’aquella rosa, la nota i el dinar, estava penedit i sabia com tenir el meu perdó. 

divendres, 7 d’agost de 2009

•DE SOBTE, CANVIA

Et passes “X” temps amb un ritme de vida, amb una certa rutina i de sobte, per “X” motius aquesta canvia. Davant tens un canvi que t’espera. No elegim ni quan ni el motiu pel qual el rebem però aquest ja està preparat per entrar en la nostra vida. Ens espantem tan sols pensant en què el que vam fer ahir no es repetirà i que aquella rutina a la qual ens havíem acostumat dóna un gir, ja sigui de noranta, cent vuitanta o tres-cents seixanta graus. No sabem com serà el demà i tampoc hi ha manera de saber-ho, tant sols vivint-ho arribaràs a esbrinar que et prepara la vida. Això sí, l’endemà serà una altra pàgina del teu àlbum de records.

I ara, què et passa pel cap?

dimecres, 5 d’agost de 2009

•NI COM, NI ON...

No saps com, ni on, ni quan, ni qui, ni per què... Però això no significa que no ho miris d'entendre. Suposo que les coses passen per algun motiu, que tard o d'hora espero acabar entenent. En un primer moment no encaixes el que acaba de passar i busques respostes, una que et convenci i fins i tot culpables, solament per no acceptar la possible realitat. Ens capfiquem amb allò que trobem la única resposta que en satisfà i que ningú digui alguna cosa diferent, que no ens vulgui fer canviar d’opinió, perquè res aconseguirà. Però ens cal temps, reflexió i algú que ens doni una espatlla on recolzar-nos i una mà on agafar-nos.


I ara, què et passa pel cap?