dijous, 20 d’agost del 2009

•ENAMORAR-SE

Diuen que enamorar-se és un descontrol de sentiments, un vaivé de moltes emocions que no saps cap on et porten. No pots controlar què sents, ni tampoc elegir, et fas la ignorant però aquell cúmul encara és dins teu buscant una sortida. Enamorar-se és també, tenir por, vergonya, inseguretats i a més, una continua lluita. Dubtes i moltes preguntes volen pel teu cap i tu buscant respostes per cada una d’elles fins que acabes entenent que només cal buscar dins teu.
A vegades enamorar-se és acceptar un no, un no pot ser, un ja m’agradaria estimar-te, acceptar que allò que tu sents, l’altre ni d’una hora lluny ho arriba a sentir. Es dur, no saps com desfer-te dels sentiments que et segueixen a tot arreu, quan el mires, quan hi parles, fins hi tot quan no estàs ni a prop d’aquella persona, però acabes pensant que quan menys t’ho esperis tot desapareixerà.



I ara, què et passa pel cap?

diumenge, 9 d’agost del 2009

Ni una més

Em vaig despertar i em feia mal tot el cos, la nit anterior m’havia costat molt adormir-me. Vaig mirar el rellotge de la tauleta, les onze i em vaig topar amb una rosa i una nota: “t’estimo, avui dinar especial, t’espero a les dues en aquell restaurant que tant t’agrada”. Avui era el meu dia de festa setmanal, volia netejar la casa, però no tenia ni ganes ni cos per fer-ho. Em vaig llevar, m’havia d’arreglar i anar a fer uns assumptes. Només mirar-me al mirall vaig recordar el “mal son” d’ahir a la nit. La meva cara era plena de cops i amb llàgrimes em netejava una mica de sang que quedava als llavis. Ara entenia el per què d’aquella rosa, la nota i el dinar, estava penedit i sabia com tenir el meu perdó.