diumenge, 1 de novembre de 2015

Si la lluna no brilla hui..

Jugaven amb les paraules, jugaven amb les metàfores. "Ets un Sol" i "Tu la Lluna". Era una manera de mantenir viva la flama, era una manera de saber que estaven allà. És inevitable pensar-hi; cada dia surt el sol, cada dia surt la lluna, encara que sigui nova. Ara, a ella només li queda la tendresa d'aquell moment, d'un record proper, però res més, quelcom que amb el temps perdrà pes.

És ben cert que aquelles metàfores encara tenen un significat, que a hores d'ara l'estan perdent, eren paraules d'aquelles que se'n duu el vent. Hi ha confiat, hi ha compartit bones converses, ha rigut, ha crescut i ha perdut pors, tot i que també és possible que les hagi recuperat. Potser però, s'ha fet més de pedra, s'ha tornat menys emocional, tot i que només el temps ho dirà. Seguir creixent, seguir enfortint-se, seguir caminant, sobretot endavant; saltant les pedres que ara semblen grans però que amb el temps es disoldran.