dijous, 3 de juliol del 2014

De fil en fil



De sobte, apareix i no saps ben bé ni com ni per què però et desmunta tots els esquemes. Ha aconseguit quelcom que potser ningú havia fet abans, o si més no, d'aquella manera tan especial i diferent. Diria que és una situació difícil de descriure, com tot allò relacionat amb els sentiments. Tantes paraules al cap però cap defineix exactament aquest moment. Comences a experimentar noves sensacions i sentiments, a deixar de ser racional, a aprendre a viure aquell instant com a únic i diferent, especial, i a construir un fil que uneix dues mans de punta a punta de la ciutat.

Però, ja saps, no hi ha res perfecte en aquesta vida, i comencen a aparèixer els defectes, que s'assumeixen i s'accepten. Però, les coses es torcen, i una galleda d'aigua cau sobre teu. Lo especial deixa de ser-ho i el fil es tensa de tal manera que pot arribar a trencar-se. Es trenquen el cor i els sentiments, apareix una ferida amagada per un somriure; difícil però necessari. El fil es tensa molt, moltíssim, fins al punt d'arribar a pensar que és necessari trencar-lo abans de que peti per si sol. 

Mil dubtes i zero ganes, però veure constantment que les paraules que unien unes mans eren simplement paraules, que el grau d'importància d'ambdues parts no és equilibrat, i que no tothom està preparat per assumir paraules i actes, fan replantejar-te que trencar aquell fil, sigui la única solució perquè no s'arribi al punt de que aquell somriure tan característic i que tothom ressalta de manera especial desaparegui, i d'aquesta manera, no deixar de ser una mateixa. 

És probable que no es pugui tenir una amistat una vegada havent creuat la línia, havent començat la construcció d'aquest fil, però que mai, mai, et quedi l'espina de no haver fet tot el possible. Quan te'n adones que les persones canvien i que aquest noi del present no és pas aquell del passat que va causar-te tot aquell rebombori, aquell que feia sentir que allò era especial, per sort o per desgràcia els sentiments desapareixen, no sé si és decepció, no sé trobar la paraula correcte... Queda "l'apreci", l'estima, i el dubte de si ambdues parts coincidiran i pensaran d'alguna manera o altre en aquell fil que algun dia van construir.