dijous, 25 de juny de 2009

•ADÉU? NO.

Em vaig despertar perquè sonava el telèfon, eren les sis del matí i no em podia creure que ja no et tornaria a veure mai més; que ja no em tornaries abraçar mai més. Sentia un buit i que tot allò era un somni, que en qualsevol moment em despertaria i estaria al llit de casa. Recordava moments molt i molt bons i alguns d'altres no tan bons mentre llàgrimes de l'ull se'm queien. Havia arribat el dia en que havia de dir un adéu per sempre, l'últim adéu. El cor se m'encongia i el nus a l'estómac no em deixava ni menjar, el cap només pensava en records i la pell de gallina no marxava del meu cos. Et vaig dir adéu? No, amb mi sempre estàs present.


I ara, què et passa pel cap?

diumenge, 21 de juny de 2009

•el "PER QUÈ"

Sempre m'he preguntat el per què de les coses que em preocupen o simplement que passen. Sovint penso: i per què passa això? I per què passa allò? Tot buscant una resposta i així trobar la manera d'entrendre les coses. Caminar i saber per on tirar, en quina cantonada he de girar i en quina plaça m'he d'aturar. Saber qui ha de pujar al meu tren i qui em convé que baixi, mirar d'entendre què passa al meu voltant. Resulta però, que a vegades, no trobo cap per què que em faci entrendre certes coses, cap resposta raonable i és quan començo a sentir que per molt que busqui és molt possible que no trobi la solució. És possible que moltes coses no tinguin el seu per què?


I ara, què et passa pel cap?

dissabte, 20 de juny de 2009

•El llarg camí


Quan arriba la tardor, el paisatge perd la verdor;
en tu no paro de pensar, ni en el temps al teu costat;
tenim tants moments, que s’emporta el vent.

Recordo que a les roques vam anar, per veure junts el mar.
El sol s’estava ponent, i les estrelles anaven apareixent;
junts les miràvem i desitjos demanàvem.

Aquest moment s’ha quedat en un record
que guardo dins el cor, i que desitjo no oblidar
per molts dies que hagin passat.

Només et vull mirar, i sé que els meus ulls brillaran,
però així sabré què està passant.
Com que no sé si això és veritat d’aquest somni vull despertar
i així trobar un resultat; això és estimar?

La vida és un llarg camí, que tots hem de seguir,
t’envolta de sentiments, amor i tristesa són uns d’ells.
Les desgràcies t’acompanyen
però l’alegria et dóna esperances.

Si lluites obtens resultats, i mica en mica vas millorant;
no et donis mai per vençut i sigues ben tossut,
que tots junts arribarem lluny.

Busco vida al diccionari, i em diu que algú és partidari
de no viure mai en solitari.
No miris al passat, tira endavant
i no pensant en el final.


I ara, què et passa pel cap?

dimecres, 17 de juny de 2009

•Confiem en nosaltres?

Per què tenim aquesta falta de confiança en nosaltres mateixos? Per què no trenquem la barrera i ens deixem portar? Es pot fer això? D'aqui el "vull però.. realment ho aconseguiré?" Hi ha moments en que penses que tot al teu voltant és gris, negre, com una pel·lícula d’aquelles antigues on no hi havia ni el verd (color de l’esperança), ni el vermell (color de l’amor)... i no trobes res que ho faci canviar. Busques alguna cosa, per molt petita que sigui, que et faci deixar enrere tot això que no t'agrada, que no et deixa seguir, i mirar endavant, allò que serveix per aclarint-te la borrasca i donar-te aquell petit impuls que et fa falta per volar. Sembla fàcil dir-ho però... és fàcil fer-ho?


I ara, què et passa pel cap?

dilluns, 15 de juny de 2009

•En companyia millor

Tots hem tingut en algun moment de la nostra petita o llarga vida por a quedar-nos sols, a no importar a ningú i ens aferrem potser a la primera cosa que passa. Aquesta por ens inquieta, ens fa donar voltes al cap de tant en tant i és una incògnita que mai acabarem de saber fins al moment en que ens hi trobarem, si és que ens hi trobem. Certa persona em va dir: crec que has de fer les coses molt però molt malament per arribar-te a quedar sol. I saps què? Penso que te raó, que si deixem enrere aquesta por serem més forts i farem el que voldrem, sense importar-nos factors que no tenen importància i que, sempre tindrem algú que ens importa i a qui l’importem, sempre. Això sí, una vegada tenim aquesta persona, no l’hem de deixar escapar. En companyia millor, d'aquí el típic: "quan més siguem, més riurem", però sense deixar-nos enredar.

I ara, què et passa pel cap?

divendres, 12 de juny de 2009

•Hipocresia

Com definiríem hipocresia? Un sinònim més col·loquial: Falsedat. A vegades la gent del nostre voltant té una cara desconeguda per nosaltres. Ens diuen una cosa per davant, el que tu vols sentir, i després per l’esquena et trobes un ganivet ben clavat, és a dir, la típica i tan coneguda “punyalada trapera”. Impotència, ràbia, decepció, és el que sents en les situacions en què, algú que relativament t’importa, passa a ser una d’aquelles persones de les quals ja no saps que pensar. En aquells moments, després d’una situació incomodant, només penses amb què faràs amb tal notícia. Què fas?, ho dius?, ho deixes corre?... Més però, et quedes bocabadat quan la situació és torna a repetir. Aquí et comences a replantejar certes coses i a pensar que ja no saps fiar-te. Vivim en un món ple d’hipocresia, començant per la política i acabant per aquella persona que se suposava que no t’havia de fallar.



I ara, què et passa pel cap?

dilluns, 8 de juny de 2009

•L'ESTIU

D'aquí no res ja serà estiu, ja hauran acabat els exàmens, tindrem les notes, anirem a la platja, sortirem de festa, tindrem l'obligació de treballar, alguns aniran a l'estranger i d’altres que ens quedarem aquí.
Què és l’estiu? Una simple estació de l’any? O bé un període en el que t’oblides una mica dels estudis? Per mi, és més ben aviat aquesta última. Ara ja tenim l’edat per treballar, i quan portem un mes i pico dos, desitgem acabar per començar una altre cop la vida d’estudiar, però.. i lo bé que et va oblidar-te per unes setmanes de “els balanços econòmics, els límits, les funcions, les característiques del noucentisme, les avantguardes....”, per això serveix l’estiu.
Us deixo aquí un vídeo de la sèrie Plats Bruts, per anar tastant el “sabor” de la platja.





I ara, què et passa pel cap?

diumenge, 7 de juny de 2009

•Els sentiments

L’altre dia a l’examen de filosofia em preguntaven que quin era el significat de SENTIMENT, sincerament em va costar definir-lo. És un concepte abstracte, que s’associa amb els conceptes com alegria, tristesa, amor, odi... Jo diria que és una sensació, una sensació incontrolable que t’influeix directament en l’estat d’ànim. Per molt que vulguis estar alegre, si aquell dia t’ha passat alguna cosa negativa, et farà estar trist i no despendre potser tota l’alegria que voldries. Poca gent sap amagar els sentiments i que ningú es doni conta del que li està passant, les persones que realment et coneixen saben sovint què et passa i què et deixa de passar.
En definitiva diria que és una sensació incontrolable, no mana aquí el teu cervell, mana el teu cor, les emocions.


I ara, què et passa pel cap?

divendres, 5 de juny de 2009

•L'amistat

Si jo hagués d'elegir entre una de les coses que més valoro, podríem dir que seria l'amistat. Dintre d'aquesta incloc, la confiança, la lleialtat, l'”apreci”, la comprensió... sinó, què és un amic? No crec que es pugui definir com aquell que no et falla mai, perquè tots som humans i tots fallem algun cop, però si aquell amb qui vius moments que no oblides i que sense que t'ho digui saps que el tens pel que necessitis. Crec que no ha tothom pots dir-li amic, crec que aquesta paraula té un significant molt important, però bé segons el meu punt de vista diríem que, de Bons Amics es podríem comptar amb una mà, d'Amics-"colegues", en podries tenir una mica més que una desena però la resta ja serien companys.
Sense amics no som res, encara que en tinguem pocs però que són de “debó”, no en busquem més i valorem els que tenim i que valen la pena, segur que són els millors que podríem trobar. A vegades no sabem el que tenim fins que ho perdem. No els deixem escapar que és molt possible que no en trobis de millors.


I ara, què et passa pel cap?

dimecres, 3 de juny de 2009

•PER FI EM DECIDEIXO...

Fa més de mig any que tinc creat aquest blog, i encara no havia decidit escriure-hi. Avui no sé per què però avui ho estic fent. Aquest blog va ser creat per què un professor ens va "obligar" a crear un blog per tenir els apunts de l’assignatura i l'experiència no em va desagradar així que vaig pensar: i com seria tenir-ne un així personal? I au!, dit i fet i aquí teniu el resultat, però mai trobava el moment idoni per començar-lo. Dons bé no sé com acabarà això (potser ara deu ser massa aviat per plantejar-m'ho), ni s'hi escriuré molt o poc, si ho llegirà algú.. no ho sé i ara mateix tampoc em deu importar massa (sinó, crec que no m'hagués decidit a començar).. i com aquell qui diu ara es comença una cosa nova, descobrint el món de blogger..


I ara, què et passa pel cap?