dijous, 25 de juny del 2009

Una estrella al cel

Em vaig despertar perquè sonava el telèfon, eren les sis del matí i no em podia creure que ja no et tornaria a veure mai més; que ja no em tornaries abraçar mai més. Sentia un buit i que tot allò era un somni, que en qualsevol moment em despertaria i estaria al llit de casa. Recordava moments molt i molt bons i alguns d'altres no tan  mentre llàgrimes de l'ull se'm queien. Havia arribat el dia en que t'havia de dir un adéu per sempre, l'últim adéu. El cor se m'encongia i el nus a l'estómac no em deixava ni menjar, el cap només pensava en records i la pell de gallina no marxava del meu cos. Et vaig dir adéu? No, amb mi sempre estàs present.


I ara, què et passa pel cap?

dissabte, 20 de juny del 2009

•El llarg camí


Quan arriba la tardor, el paisatge perd la verdor;
en tu no paro de pensar, ni en el temps al teu costat;
tenim tants moments, que s’emporta el vent.

Recordo que a les roques vam anar, per veure junts el mar.
El sol s’estava ponent, i les estrelles anaven apareixent;
junts les miràvem i desitjos demanàvem.

Aquest moment s’ha quedat en un record
que guardo dins el cor, i que desitjo no oblidar
per molts dies que hagin passat.

Només et vull mirar, i sé que els meus ulls brillaran,
però així sabré què està passant.
Com que no sé si això és veritat d’aquest somni vull despertar
i així trobar un resultat; això és estimar?

La vida és un llarg camí, que tots hem de seguir,
t’envolta de sentiments, amor i tristesa són uns d’ells.
Les desgràcies t’acompanyen
però l’alegria et dóna esperances.

Si lluites obtens resultats, i mica en mica vas millorant;
no et donis mai per vençut i sigues ben tossut,
que tots junts arribarem lluny.

Busco vida al diccionari, i em diu que algú és partidari
de no viure mai en solitari.
No miris al passat, tira endavant
i no pensant en el final.


I ara, què et passa pel cap?

divendres, 5 de juny del 2009

•L'amistat

Si jo hagués d'elegir entre una de les coses que més valoro, podríem dir que seria l'amistat. Dintre d'aquesta incloc, la confiança, la lleialtat, l'”apreci”, la comprensió... sinó, què és un amic? No crec que es pugui definir com aquell que no et falla mai, perquè tots som humans i tots fallem algun cop, però si aquell amb qui vius moments que no oblides i que sense que t'ho digui saps que el tens pel que necessitis. Crec que no ha tothom pots dir-li amic, crec que aquesta paraula té un significant molt important, però bé segons el meu punt de vista diríem que, de Bons Amics es podríem comptar amb una mà, d'Amics-"colegues", en podries tenir una mica més que una desena però la resta ja serien companys.
Sense amics no som res, encara que en tinguem pocs però que són de “debó”, no en busquem més i valorem els que tenim i que valen la pena, segur que són els millors que podríem trobar. A vegades no sabem el que tenim fins que ho perdem. No els deixem escapar que és molt possible que no en trobis de millors.


I ara, què et passa pel cap?

dimecres, 3 de juny del 2009

•PER FI EM DECIDEIXO...

Fa més de mig any que tinc creat aquest blog, i encara no havia decidit escriure-hi. Avui no sé per què però avui ho estic fent. Aquest blog va ser creat per què un professor ens va "obligar" a crear un blog per tenir els apunts de l’assignatura i l'experiència no em va desagradar així que vaig pensar: i com seria tenir-ne un així personal? I au!, dit i fet i aquí teniu el resultat, però mai trobava el moment idoni per començar-lo. Dons bé no sé com acabarà això (potser ara deu ser massa aviat per plantejar-m'ho), ni s'hi escriuré molt o poc, si ho llegirà algú.. no ho sé i ara mateix tampoc em deu importar massa (sinó, crec que no m'hagués decidit a començar).. i com aquell qui diu ara es comença una cosa nova, descobrint el món de blogger..


I ara, què et passa pel cap?