divendres, 23 d’abril del 2010

•ZERO SETZE (016)

Ell sabia el que sentia per ell,
l’abraçava, el besava, l’estimava...
Ell sabia que mai el deixaria
perquè la meva vida s’acabaria.

M’agradaven els somriures dels matins,
però rebutjava quan presumia la seva valentia,
quan hi havia certs moments
que ell decidia que eren dolents.

Em sorprenia amb detalls,
cada cop que se’n penedia,
d’aquella inútil valentia mostrada,
així jo el perdonés i de nou, tot comencés.

Un divendres, durant la matinada,
ell va arribar d’una gran festa,
jo estirada, fent veure que dormia,
intentava evitar allò que jo odiava.

L’endemà, quan em vaig mirar al mirall,
els meus ulls van començar a plorar
i lentament em netejava aquella sang que,
m’havia quedat de la nit abans.

Primer, els bons moments
superaven als dolents, però,
jo començava a dubtar si,
era la vida que jo buscava.

Estava feliç perquè em casava
i trista perquè em pegava.
Ara, ja n’estava cansada,
no volia cap més bufetada.

T’estimo – em deia sovint,
però me’n adono, que no ho demostrava,
perquè molts cops s’esborrava
aquella màgia que jo desitjava.

I ara em tocava decidir,
jo l’estimava i ell em necessitava,
què havia de fer? Aquell era el moment,
no el volia deixar sol?, era jo que tenia por.


Tot i que per Sant Jordi toquin poemes d'amor, aquest n'és un de reflexió sobre aquest sentiment. Cada persona estima diferent, però estimar és respectar, compartir, dialogar, mai maltractar...

Avui és un dia especial pels catalans, Sant Jordi és un símbol del nostre país! Que tingueu una bona diada i que us sorprenguin amb una rosa o un llibre o simplement un dolç t'estimo.