diumenge, 12 de desembre de 2010

•Lligant Els Amics

"Imagina't a l'estació de Liverpool esperant al teu super heroi per volar destinació Reykjavik, que una insinuació d'en Jean-Luc es converteixi en B&B i que tot esmorzant, aparegui en Pere amb els seus binocles i et digui: per mi que te m'han fet a mida!"

dimarts, 30 de novembre de 2010

•5-0

Quina Maneta més GRAN!, el Barça a demostrat un cop més qui és amb un partit, bé, un partidàs que passarà a la història. Com no, el Madrid desesperat a protagonitzat alguna escena molt patètica i enfonsat només feien que mirar el marcador a veure quan quedava. Els gols han estat de Xavi, Villa (x2), Pedro i Jeffren.


FCB 5 - 0 RM

 

diumenge, 7 de novembre de 2010

•No t'esperem!

NO CALIA QUE ENS FEISSIS UNA VISITA I MENYS AMB ELS NOSTRES DINERS!

divendres, 5 de novembre de 2010

•FCB vs Sevilla

Dissabte 30 de novembre, m'esperava una cita al Camp Nou. Prometia ser un partit d'aquells interessants, intrigants, emocionants... Era el Sevilla, a qui li hem tret la supercopa d'espanya aquest any i el qual esperàvem que vingués amb ganes de fotre un partidàs però que en Messi marquès al minut 4 els va mig enfonsar, al venir el segon d'en Villa es van enfonsar i quan ja vam fer el 4-0 estaven acabats.

QUIN PARTIDÀS!

 

 

 

 

dissabte, 30 d’octubre de 2010

•Libdup

PER LA INDEPENDÈNCIA!




Visca la terra lliure!! ||*||

diumenge, 17 d’octubre de 2010

•Sona molt bé això!

Sí senyors, aquest ha estat el meu CINQUÈ concert de Els Amics de les Arts. Semblen pocs però són bastants, mai m'havia trobat "seguir" un grup (potser per la meva curta vida) i dir que he anat a cinc concert de els amics de les arts per diferents llocs (desde el de l'Aleixar, fins a Vidreres, Mataró, Arenys de Munt i ahir, Cerdanyola) és quelcom MOLT GRAN!, i quan dic molt gran dic MOLT GRAN.

Sempre he pensat que era un grup de música "especial", d'aquells que avui dia i hi ha molt pocs, d'aquells que en acabar el concert s'apropen a la gent, firmen el disc, agraeixen l'assistència del públic, i com ells diuen: reparteixen petons i abraçades. Quins Amics!!, però bé no et pots esperar menys d'un grup que deia que ells no eren artístes i des d'aquí els hi diem: això és mentida.

Us deixo amb unes fotos del concert i Pensadors, no penseu gaire i aneu a un concert seu, sinó us espavileu fareu tard que d'aquí res ja acaben la seva Gira Bed&Breakfast.    

    
 


dissabte, 18 de setembre de 2010

•Com? Amor?

"Perquè l'amor no és i no pot ser simple afecte. No és costum o gentilesa. L'amor és bogeria, és el cor que batega a mil per hora, la llum que baixa en el capvespre en plena posta de sol, les ganes de llevar-se al matí només per mirar-se als ulls"



 "Perdona si et dic amor" de l'escriptor Federico Moccia.

dimecres, 15 de setembre de 2010

•UN és Individual

U N I V E R S I T A T


Ja ha arribat el moment de començar una nova etapa, ja ha arribat el moment de donar un pas més.

dissabte, 11 de setembre de 2010

•11s

Ara més que mai, companys pengem estalades al balcó de casa nostre!

diumenge, 29 d’agost de 2010

18 espelmes...


Un dia menys que demà, un dia més que ahir, una hora més que fa una hora, un any més que fa un any, divuit anys més des d'aquell 29 d'agost del 1992.

dimecres, 25 d’agost de 2010

•Gamper 2010

Quin partit, quines emocions, quina sensació, quina pell de gallina! Veure el camp ple de gom a gom, veure els jugadors i les jugades des de tant a prop a pocs metres de peu de cam, veure el primer gol d'en Villa amb la semarreta del Barça!, veure que el Barça segueix sent el Barça!... Això, no té preu. Tant sols dir: "1899 va nèixer el club que porto al cor, blaugrana són els colors: futbol cul barcelona!"

 

   

dissabte, 14 d’agost de 2010

•Raons, i bones!

Vaig trobar per casualitat fa un parell de dies un artícle escrit a La Vanguardia que us recomano que llegiu. Un artícle que ens explica les raons, bones raons per les quals Catalunya reclama la independència, ja no és tant sols una qüestió de rebuig cap a Espanya, ni de raons culturals, històriques o lingüístiques, sinó una qüestió amb uns fonaments concrets i ben clars.
Aquí us deixo el link: http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100803/53976618206.html

dimarts, 10 d’agost de 2010

•Plats Bruts?

Recordeu en David, en Lopes, l'Emma, la Carbonell, en Ramon, la Mercedes, la Iaia? Plats Bruts és una sèrie còmica que va nèixer l'any 1999 a Tv3 i va ser tot un èxit. Quines estones plenes de riure després de sopar... Aquí us deixo un parell de vídeos per riure una estona!



dimecres, 4 d’agost de 2010

•Fòrmula Perfecte

(Els Amics de les Arts i Cesk Freixas a l'Aleixar)

Després de donar-hi tantes voltes, vaig poder escapar-me cap al concert d'en Cesk Freixas i Els Amics de les Arts a l'Aleixar; una de les millors combinacions que havia tingut mai. El meu primer concert d'en Cesk Freixas, un esperat concert del que tenia ganes ja d'anar i, el meu quart de Els Amics de les Arts.
Podríem diferenciar els dos concert en un aspecte: el primer més tranquil, acústic, la gent sentada, però que et transmetia tant o més, on se't posava la pell de gallina en cada cançó. Amb un gran repertori Cesk Freixas ens va fer passar una gran estona (que se'ns fa fer curta), ens va deixar amb ganes de més (espero més endavant tornar anar a un d'ell).
El segon, un concert clar de festa major, un gran espectacle. "M'he provat ja tantes malles i m'he disfressat de tot, que és que ja no sé com fer-ho per ser el teu superheroi..", així començava l'esperat concert de Els Amics de les Arts. Tan vam ballar, com cantar, com cridar "no n'hi ha prou!". La pell de gallina no marxava del meu cos i les ganes de cantar augmentaven per moments: "que no t'he dit, que no t'he dit..", "i amb el temps que fa, que fa de gos encara es posa nerviós..", "si tens gana o vols aigua tu mateix, pots fer, pots fer com, si fosis a casa..", "en cesk freixas recull la xarxa feixuga i reflexiona: els peixos, neixen, creixen, es reprodueixen, moren.. i no es queixen!..", etc.

Segons ells "la vida en parella és com els petacetas", per mi ells són com un regal sorpresa: macos per fora i encara molt més per dins. Quan els escoltes a casa t'agraden i molt, però quan vas a un concert d'ells, encara no han acabat que ja vols anar a un altre. Aquesta és la màgia dels amics, i l'espontaneïtat i la familiaritat!

Des de la seva web han fet la seva crònica del concert, i aquí acaba la meva. Abans però, us deixo un vídeo d'en Cesk Freixas (l'Abril del 1984) i alguna foto de Els Amics de les Arts:

       

divendres, 30 de juliol de 2010

•No a les curses de braus

A finals del passat mes de Juliol el Ple del Parlament va decidir prohibir les curses de braus a Catalunya. Ara ja ho saben, qui vulgui veure maltractar un animal, que se'n vagi al país del costat, a Catalunya NO tenim ganes de veure com ho fan. Així que a partir de l'1 de gener del 2012 a Catalunya s'han acabat les curses de braus!

                    

dilluns, 12 de juliol de 2010

•10J

El poble de Catalunya es va unir per reivindicar el que ja havíem decidit pel nostre país. Manifestació multitudinària, més d'un milió i mig de persones (i més que no hi vam poder anar), expressant la nostra opinió, rebutjant clarament la resposta del TC! Com sempre un cop més, hem demostrat que som un poble unit, amb les idees ben clares i amb ganes de tenir el que ens pertany: La Independència.

 


dissabte, 3 de juliol de 2010

•Cesk Freixes

Descriu la seva música com "música alternativa, acustica, folk-rock". Les seves lletres et transmeten sentiments, reflexions.. Cesk Freixes, cantautor català reconegut en tot el país, va treure el seu últim disc a finals de l'any passat, "La má dels qui t'esperen", i anteriorment ja havia tret tres discs i una maqueta. Amb una agenda plena de concerts durant l'any, aquest estiu es presenta també molt bé per aquest cantautor català. Podeu visitar la seva pàgina web i el seu myspace.

Aquí us deixo una cançó del seu últim disc:

dimarts, 29 de juny de 2010

•Qualsevol nit

"pot surtir el sol.." En Jaume Sisa en entrava dins el món fantasiós amb aquesta cançó. S'ha convertit en un icona i és escoltada tant pels petits com pels gran. Els Manolos van fer la seva pròpia versió (podeu escoltar-la aquí).
La Girasol també va fer la seva versió més fidel a la original i aquest és el resultat.

Aquí us deixo la Girasol en un concert:




" Oh! benvinguts passeu, passeu, de les tristors en farem fum. Que casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú.."

diumenge, 13 de juny de 2010

•Pròxima estació...

"Se prou bé que puges a Verdaguer, i és que jo des de Joanic que nosé com posar-m'hi i faig veure que, no t'he estat guardant seient i així molt discretament, a parto la maleta quan et veig passar, ho tinc tot mil·limetrar, vas i dius: està ocupat?.." Així comença "La merda se'ns menja" de "Els amics de les Arts" (aquí l'escoltareu).
Després de la sel·lectivitat i abans de començar a treballar cal que una descansi i es relaxi, després de tot aquell estrès patit, dia darrere dia, que un cop finalitzen penses: bé, tampoc era per tant. Però l'endemà tornes a posar-te nerviosa, sembla que tranquilitzar-se no vagi amb una mateixa. Així que Reus i l'Aleixar m'esperen!, com m'agrada trepitjar la meva terra, sentir la olor de les muntanyes, veure el campanar des de la terrassa de casa, sentir la meva gent al meu costat.
 

dimarts, 8 de juny de 2010

•Sel·lectivitat?

La sel·lectivitat, també anomenades PAU, és la Prova d'Accés a la Universitat. Alguns però, han trobat una altre interpretació: Putada Abans de la Universitat (amb la qual jo hi estic més d'acord). Consisteix a examinar-te de mínim cinc assignatures (actualiment) de tot el curs i clar, si no et demanen tan sols un cinc per entrar, tens la possibilitat de fer 3 exàmens més... En fi, durant tres dies, t'examines de tot segon de Batxillerat per així poder accedir a la Universitat, i aquí és on ens preguntem: de veritat que cal? Però bé tots hi em passat i tots ens hem queixat, així que... Per queixar-nos que no quedi, i a més, és gratis no?



dilluns, 17 de maig de 2010

•1899...

"1899 va néixer el club que porto al cor, blaugrana són els colors, FCBarcelona!". Fa molt de temps que intento escriure un post sobre un sentiment que hem defineix..

Hem guanyat la lliga, el quart títol de la temporada (supercopa d’Espanya, supercopa d’Europa, mundial de clubs), ens ha costat però els 99 punts ens han donat la merescuda victòria. Fa casi un any guanyàvem el triplet, els culés feliços com mai celebràvem els títols, l'equip era cada vegada més gran. Aquest any pels pèls no estem a la final de la copa del rei ni a la final de la champions al Bernabéu, però s'hi van deixar la pell, lluitant fins el final i acompanyats de l’afició en tots moments. Tot i així, hem fet una gran temporada, i ara toca celebrar el títol! El barça està en un dels seus millors moments de la història esperem que duri, ja que guanyen tant com a mínim que ens donin una alegria!

En Guardiola com a la final de Roma, va animar als futbolistes amb aquest vídeo:

dimecres, 28 d’abril de 2010

•LAX'n'BUSTO

"Caus a terra molt avall, creus que no te'n sortiràs, però amb els mesos te n'adones que tornes a començar.." Amb aquesta gran frase començava la seva actuació, per primera vegada veia aquell grup que feia anys que escoltava, gràcies als cosins i germans grans, va ser un gran moment.


Aquí us deixo un video de l'actuació:



I també un resum de tota la trobada:

divendres, 23 d’abril de 2010

•ZERO SETZE (016)

Ell sabia el que sentia per ell,
l’abraçava, el besava, l’estimava...
Ell sabia que mai el deixaria
perquè la meva vida s’acabaria.

M’agradaven els somriures dels matins,
però rebutjava quan presumia la seva valentia,
quan hi havia certs moments
que ell decidia que eren dolents.

Em sorprenia amb detalls,
cada cop que se’n penedia,
d’aquella inútil valentia mostrada,
així jo el perdonés i de nou, tot comencés.

Un divendres, durant la matinada,
ell va arribar d’una gran festa,
jo estirada, fent veure que dormia,
intentava evitar allò que jo odiava.

L’endemà, quan em vaig mirar al mirall,
els meus ulls van començar a plorar
i lentament em netejava aquella sang que,
m’havia quedat de la nit abans.

Primer, els bons moments
superaven als dolents, però,
jo començava a dubtar si,
era la vida que jo buscava.

Estava feliç perquè em casava
i trista perquè em pegava.
Ara, ja n’estava cansada,
no volia cap més bufetada.

T’estimo – em deia sovint,
però me’n adono, que no ho demostrava,
perquè molts cops s’esborrava
aquella màgia que jo desitjava.

I ara em tocava decidir,
jo l’estimava i ell em necessitava,
què havia de fer? Aquell era el moment,
no el volia deixar sol?, era jo que tenia por.


Tot i que per Sant Jordi toquin poemes d'amor, aquest n'és un de reflexió sobre aquest sentiment. Cada persona estima diferent, però estimar és respectar, compartir, dialogar, mai maltractar...

Avui és un dia especial pels catalans, Sant Jordi és un símbol del nostre país! Que tingueu una bona diada i que us sorprenguin amb una rosa o un llibre o simplement un dolç t'estimo.

dijous, 15 d’abril de 2010

•J'AIME PARIS



L'Arc de Triomphe, l'Obélisque de la Place de la Concorde, le Musée du Louvre, la Cathédrale de Notre-Dame, le Quartier Latin et la Tour Eiffel... PARIS!


Aixecar-se a les quatre de la matinada, agafar l'avió destí Paris a quarts de set, passejar-se per la ciutat durant tot el dia... A les deu de la nit torna agafar l'avió i a quarts d'una arribes a casa, rebentada però contenta: QUE MACO ES PARIS! Diuen que és la ciutat de l'amor, una ciutat romàntica.. Té molts llocs macos per visitar i que s'han de visitar. París és una d'aquelles ciutats que hi has d'anar com a mínim un cop durant la teva vida.


I ara, què et passa pel cap?

dimecres, 17 de març de 2010

•Què és sentir?

Tinc ganes d'expressar-me, tinc ganes d'explicar-te, tinc ganes de dir-te tot allò que sento. M'agradaria veure com brillen els teus ulls al mirar-nos, notar com mica en mica ens agafem de la mà, sentir com la teva mà roça la meva cara, sentir com els teus llavis toquen els meus. No deixo d'imaginar-me aquest moment, no puc parar de pensar-hi, però crec, que en realitat no vull. M'agrada quan et miro de reull perquè tu no vegis que et miro, m'agrada quan busco la manera de trobar-nos i faig veure que coincidim, m'agrada quan amb un somriure em dius fins demà, m'agraden les mirades de complicitat. 
Les ganes de dir-t'ho s'esborren quan penso que al dir-t'ho, puc perdre la única esperança que em queda, i això em fa tirar un pas, dos, tres, enrere. Sento dolor, cada cop que et miro i veig, que tu no em mires de la mateixa manera, cada cop que et vull agafar la mà i no puc, cada cop que et vull donar un petó i no veig els teus llavis; el cor, se m'encongeix i les llàgrimes, em cauen cara avall. Em pregunto si.., imagino que.., penso en si.., algun dia tot canviarà. 

dijous, 4 de març de 2010

•Tots tenim por

Sovint tenim por, i avui durant tot el dia em rondava pel cap aquesta paraula, potser alguna cosa m'inquietava però no acabava de descobrir què era. Així que he decidit buscar "temor" al diccionari per saber-ne la definició tècnica d'aquest mot, d'aquest sentiment, i m'he trobat amb el següent: "moviment de l’ànim de qui tem algú o alguna cosa, el fet de témer". A vegades em pregunto perquè ha d'existir aquesta sensació d'angoixa, de preocupació, i sovint arribo a la conclusió que l'hem d'acceptar com un sentiment més. Per què pot existir l'amor o la felicitat i no la por o la tristesa? Suposo que també dels sentiments negatius en podem aprendre i agafar la part positiva; segur que, en els moments els quals estem contents i inconscientment fem memòria dels dolents, valorem molt més aquelles els quals estem feliços. Suposo que la clau està en intentar que aquests menys agradables siguin els menys possibles i així tenir-ne molts més positius; suposo que hem de pensar que els dolents tan sols són petites pedres que se'ns posen a la sabata, i la por allò que ens fa dubtar si caminar cap aquí o cap allà.



I ara, què et passa pel cap?

dilluns, 1 de març de 2010

•Tenim principis?

Segons el diccionari, la paraula principis té diferents significats, però destacaríem el següent: regla de conducta; un principi de moral.
En aquesta vida tots tenim uns principis personals, una ideologia que ens costa deixar de banda. Quan de sobte per "x" motius et trobes que has de comunicar o defensar algu completament contrari al teu pensament i, penses que et traeixes a tu mateix (i si hi ha un/a implicat/da, a ell/a també).
A vegades, potser, som massa autocrítics i no sabem separar de manera emocional, el "deure" amb la nostra pròpia opinió. La sensació de sentir que traeixes els teus principis és molt poc desitjable i molt més si sents que traeixes algú. Segons el diccionari, un traïció és una violació de la fidelitat que devem a algú o a alguna cosa, en aquest cas als nostres principis.
Penso que per tenir les idees clares, has de tenir uns principis clars i una fidelitat cap a ells, però això no treu que, no puguis tenir o intentar tenir la virtut de poder-los separar depenen de les situacions en què un es troba. Jo a vegades em veig incapaç, i per això sovint em pregunto què seria de mi si fos advocada, com ho deuen fer?

I ara, què et passa pel cap?

dijous, 21 de gener de 2010

•Pensem que controlem..


Era després del pati, estava als lavabos rentant-se la cara, estava pàl•lida i de sobte se li va anar al cap. Es va començar a despertar, era a l'hospital i sentia una conversa de fons entre la seva mare i el metge.
De sobte la seva mare va acostar-se a la seva filla i plorant, la va abraçar. Es preguntava perquè, perquè ho havia fet, la seva filla bulímica? No podia ser veritat... Seguidament van decidir que l'ingressarien en un centre, començava estar greu i no podia seguir així. L'endemà quan li van donar l'alta mèdica, van dirigir-se a la que seria la seva casa durant els pròxims mesos.

Van passar set dies i allò era un infern, els dies eren eterns, un segon semblava una hora i ella necessitava fugir d'allà, estava desesperada. Aquell dia, aprofitant que anaven a portar uns mobles nous al centre, es va escapar. Necessitava sentir-se lliure i la desesperació augmentava per segons. Volia pensar amb tranquil•litat i va anar al terrat d'unes oficines on solia acabar quan estava trista. Es va posar a mirar com de ràpid passaven els cotxes, com la gent caminava pel carrer i, anava on volia i quan volia; ella envejava aquella llibertat.

Sabia que tard o d'hora la trobarien, que hauria de tornar al centre, que la "presó" l'esperava. Es va començar a obsessionar, a horroritzar-se, a desesperar-se, com podia haver arribat tot tant lluny? però si ella ho controlava... Què podia fer? Nerviosa, va traspassar la brana i agafant-se a ella va començar a mirar cap a baix. El món no s'aturava, tot continuava i no sé si un mal gesto o un desitjat impuls, però de sobte va deixar-se anar...
"Sé que no és comprensible, que potser la meva mare no em perdonarà mai, que vaig ser egoista i que només vaig pensar en mi, però sentia que era l'única sortida que em quedava per ser lliure. Tant sols espero que amb el temps calmi aquest dolor als que m'estimaven i que em perdonin per no haver pensat en ells. No sabia que tot allò podia haver arribat tant lluny, encara no ho entenc.. Però.. Però si jo ho controlava.. Bé, era el que jo creia."

Ens preocupem tant pel que diuen i el que diran, si agradem o deixem d'agradar, que ens oblidem d'estimar-nos nosaltres mateixos. No sabem el mal que ens fem i que fem. No em de mirar ser perfectes per fora, sinó sé el màxim millor per dins. Ningú és perfecte, tant sols ho aparenten, i aparentar és amagar les pors.



I ara, què et passa pel cap?

dilluns, 18 de gener de 2010

•Què tens ara?

El dia 12 de gener va haver-hi un terratrèmol a Haití. La capital va quedar destrossada i milers de persones van morí, es calcula que més de 150.000 persones van perdre la vida. És el país més pobre d’Amèrica i tot lo poc que tenien, ho han perdut. Això en part, també m’ha fet pensar.. Ara en aquest moment tinc això, allò altre i en un segon, tot puc perdre. És com quan jugues a la borsa, ets ric i de sobte baixen les accions en picat i et quedes en res...

Sovint infravalorem allò que tenim. En comptes de conformar-nos, volem més i més i llavors, ja entrem en un consumisme desmesurat. Perquè tenint ja un mòbil el qual va fantàsticament bé, volem un altre més nou, modern...? Coses que si ho pensem bé, no tenen sentit...


I ara, què et passa pel cap?

diumenge, 10 de gener de 2010

•BON ANY NOU!

Després d’un temps mig perduda.. Els culpables? Els exàmens, els deures, el treball de recerca (més conegut pels estudiants com: la “putada” del curs)... Per ara puc dir que com a mínim aquest “dixós” treball ja el tinc acabat i enquadernat; no sabeu quin pes m'he tret de sobre!

Primer de tot Bon Any Nou, ja hem entrat en el 2010 i esperem que aquest any sigui encara millor que l'anterior encara que els culés mai oblidarem que el 2009 va ser el fantàstic any del TRIPLET, bé, més ben dit SEXTET! Per aquest any nou l’únic que demano és aprovar el curs i la sel•lectivitat, ja és hora de marxar de l'institut i començar la vida d'estudiant universitari que m'espera. Així que des d'aquí també demano el meu desig, potser passa com la loteria, quan mes vegades jugues tens més possibilitats de que et toqui així que.. potser quan més vegades el demanes, més possibilitats hi ha que es faci realitat?



I ara, què et passa pel cap?


VideoPlaylist
I made this video playlist at myflashfetish.com