Jugaven amb les paraules, jugaven amb les metàfores. "Ets un Sol" i "Tu la Lluna". Era una manera de mantenir viva la flama, era una manera de saber que estaven allà. És inevitable pensar-hi; cada dia surt el sol, cada dia surt la lluna, encara que sigui nova. Ara, a ella només li queda la tendresa d'aquell moment, d'un record proper, però res més, quelcom que amb el temps perdrà pes, eren paraules d'aquelles que se'n duu el vent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada