•El llarg camí

Quan arriba la tardor, el paisatge perd la verdor;
en tu no paro de pensar, ni en el temps al teu costat;
tenim tants moments, que s’emporta el vent.

Recordo que a les roques vam anar, per veure junts el mar.
El sol s’estava ponent, i les estrelles anaven apareixent;
junts les miràvem i desitjos demanàvem.

Aquest moment s’ha quedat en un record
que guardo dins el cor, i que desitjo no oblidar
per molts dies que hagin passat.

Només et vull mirar, i sé que els meus ulls brillaran,
però així sabré què està passant.
Com que no sé si això és veritat d’aquest somni vull despertar
i així trobar un resultat; això és estimar?

La vida és un llarg camí, que tots hem de seguir,
t’envolta de sentiments, amor i tristesa són uns d’ells.
Les desgràcies t’acompanyen
però l’alegria et dóna esperances.

Si lluites obtens resultats, i mica en mica vas millorant;
no et donis mai per vençut i sigues ben tossut,
que tots junts arribarem lluny.

Busco vida al diccionari, i em diu que algú és partidari
de no viure mai en solitari.
No miris al passat, tira endavant
i no pensant en el final.

I ara, què et passa pel cap?