Sovint tenim por, i avui durant tot el dia em rondava pel cap aquesta paraula, potser alguna cosa m'inquietava però no acabava de descobrir què era. Així que he decidit buscar "temor" al diccionari per saber-ne la definició tècnica d'aquest mot, d'aquest sentiment, i m'he trobat amb el següent: "moviment de l’ànim de qui tem algú o alguna cosa, el fet de témer". A vegades em pregunto perquè ha d'existir aquesta sensació d'angoixa, de preocupació, i sovint arribo a la conclusió que l'hem d'acceptar com un sentiment més. Per què pot existir l'amor o la felicitat i no la por o la tristesa? Suposo que també dels sentiments negatius en podem aprendre i agafar la part positiva; segur que, en els moments els quals estem contents i inconscientment fem memòria dels dolents, valorem molt més aquelles els quals estem feliços. Suposo que la clau està en intentar que aquests menys agradables siguin els menys possibles i així tenir-ne molts més positius; suposo que hem de pensar que els dolents tan sols són petites pedres que se'ns posen a la sabata, i la por allò que ens fa dubtar si caminar cap aquí o cap allà.
I ara, què et passa pel cap?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada