diumenge, 29 d’agost de 2010

18 espelmes...


Un dia menys que demà, un dia més que ahir, una hora més que fa una hora, un any més que fa un any, divuit anys més des d'aquell 29 d'agost del 1992.

dimecres, 25 d’agost de 2010

•Gamper 2010

Quin partit, quines emocions, quina sensació, quina pell de gallina! Veure el camp ple de gom a gom, veure els jugadors i les jugades des de tant a prop a pocs metres de peu de cam, veure el primer gol d'en Villa amb la semarreta del Barça!, veure que el Barça segueix sent el Barça!... Això, no té preu. Tant sols dir: "1899 va nèixer el club que porto al cor, blaugrana són els colors: futbol cul barcelona!"

 

   

dissabte, 14 d’agost de 2010

•Raons, i bones!

Vaig trobar per casualitat fa un parell de dies un artícle escrit a La Vanguardia que us recomano que llegiu. Un artícle que ens explica les raons, bones raons per les quals Catalunya reclama la independència, ja no és tant sols una qüestió de rebuig cap a Espanya, ni de raons culturals, històriques o lingüístiques, sinó una qüestió amb uns fonaments concrets i ben clars.
Aquí us deixo el link: http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100803/53976618206.html

dimarts, 10 d’agost de 2010

•Plats Bruts?

Recordeu en David, en Lopes, l'Emma, la Carbonell, en Ramon, la Mercedes, la Iaia? Plats Bruts és una sèrie còmica que va nèixer l'any 1999 a Tv3 i va ser tot un èxit. Quines estones plenes de riure després de sopar... Aquí us deixo un parell de vídeos per riure una estona!



dimecres, 4 d’agost de 2010

•Fòrmula Perfecte

(Els Amics de les Arts i Cesk Freixas a l'Aleixar)

Després de donar-hi tantes voltes, vaig poder escapar-me cap al concert d'en Cesk Freixas i Els Amics de les Arts a l'Aleixar; una de les millors combinacions que havia tingut mai. El meu primer concert d'en Cesk Freixas, un esperat concert del que tenia ganes ja d'anar i, el meu quart de Els Amics de les Arts.
Podríem diferenciar els dos concert en un aspecte: el primer més tranquil, acústic, la gent sentada, però que et transmetia tant o més, on se't posava la pell de gallina en cada cançó. Amb un gran repertori Cesk Freixas ens va fer passar una gran estona (que se'ns fa fer curta), ens va deixar amb ganes de més (espero més endavant tornar anar a un d'ell).
El segon, un concert clar de festa major, un gran espectacle. "M'he provat ja tantes malles i m'he disfressat de tot, que és que ja no sé com fer-ho per ser el teu superheroi..", així començava l'esperat concert de Els Amics de les Arts. Tan vam ballar, com cantar, com cridar "no n'hi ha prou!". La pell de gallina no marxava del meu cos i les ganes de cantar augmentaven per moments: "que no t'he dit, que no t'he dit..", "i amb el temps que fa, que fa de gos encara es posa nerviós..", "si tens gana o vols aigua tu mateix, pots fer, pots fer com, si fosis a casa..", "en cesk freixas recull la xarxa feixuga i reflexiona: els peixos, neixen, creixen, es reprodueixen, moren.. i no es queixen!..", etc.

Segons ells "la vida en parella és com els petacetas", per mi ells són com un regal sorpresa: macos per fora i encara molt més per dins. Quan els escoltes a casa t'agraden i molt, però quan vas a un concert d'ells, encara no han acabat que ja vols anar a un altre. Aquesta és la màgia dels amics, i l'espontaneïtat i la familiaritat!

Des de la seva web han fet la seva crònica del concert, i aquí acaba la meva. Abans però, us deixo un vídeo d'en Cesk Freixas (l'Abril del 1984) i alguna foto de Els Amics de les Arts:

       


VideoPlaylist
I made this video playlist at myflashfetish.com